A vegades, sembla que l’actualitat ens impedeix veure altres aspectes de la realitat. Per això avui comentaré alguns articles que volgudament opten per enfocar-se en aquests altres temes.
Amb relació a la crisi econòmica, l’editorial d’El Punt Avui, titulada “La molt vella recepta de l’Eurogrup” parla de quines mesures concretes ens poden treure de la crisi i recepta dues solucions: que el crèdit circuli efectivament i que s'apliqui a l'economia productiva, és a dir, a la que no està fonamentada en l'especulació. I es pregunta a què esperen les institucions europees per fer arribar el crèdit a les pimes, que són les que poden generar llocs de treball estables. En comptes d’això, Europa continua proposant una solució que ja sembla retrògrada: treballar més i més dur amb salaris més baixos, persistir en la reforma salarial i retardar l'edat de la jubilació.
Pel que fa a la crisi política, Nacho Corredor publica a El Periódico l’article titulat “Democràcia als partits?”, en què fa una proposta per aprofundir en el funcionament democràtic dels partits, amb algunes mesures concretes, com ara eleccions primàries, programes electorals entesos com a contractes, responsabilitat penal per finançament irregular. I, atès que és impossible reformar la llei de partits presentant una iniciativa legislativa popular al Congrés, perquè és una llei de caràcter orgànic, Corredor proposa treballar des de la plataforma Fòrum +Democràcia, impulsada per un grup de ciutadans de tota mena, amb més de 60.000 adhesions, amb l'objectiu d'articular una proposta de llei de partits mitjançant un treball en xarxa i horitzontal.
Finalment, sobre l’encaix Catalunya-Espanya, Josep Miró i Ardèvol, al seu article de La Vanguardia titulat “La granota, Catalunya i Espanya”, en fa un diagnòstic ben realista, amb advertències per a cada un dels bàndols. Per a Catalunya: no es pot viure sota la perspectiva d’un canvi radical a curt termini en què tot es jugui entre el 2014 i el 2016, sinó que cal una estratègia de més abast, i no vindrà cap setè de cavalleria a salvar-nos. Per a Espanya: no n’hi ha prou a dir als catalans no i només no perquè sou una regió més d’Espanya i pensar que la sortida de la crisi ho resoldrà tot.
I, parafrasejant la faula de la granota i l’olla d’aigua bullent, conclou: “L’única solució espanyola és cedir i confiar en l’aigua temperada; l’única opció catalana és fer-se forts, esforçats i sacrificats.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada