3 d’octubre del 2013

El Descosit, 03.10.2013

Avui voldria fer un Descosit un xic diferent i comentar un article molt interessant que va publicar ahir el diari El País, que potser va passar desapercebut per a molts, el títol del qual és ben explícit: "Silencio ante la persecución de cristianos", de David Harris, director executiu del Comitè Jueu Americà.

Harris comença l'article enumerant diversos casos recents de persecució de les minories cristianes arreu del planeta, alguns dels quals potser fins i tot desconeixem. Així, per exemple, esmenta els assassinats de 79 cristians a mans de jihadistes suïcides que hi va haver el 22 de setembre passat en una església de Peshawar, al Pakistan. O els repetits atemptats mortals que hi ha hagut el darrer any a Egipte i que han tingut com a objectiu les esglésies dels cristians coptes. O les persecucions que pateix sistemàticament la població cristiana caldea de l'Iraq. També esmenta el cas de Nigèria, en què la minoria cristiana sovint és atacada per grups radicals musulmans, que li han causat molts morts. Així mateix, recorda els actes vandàlics que ha patit l'església ortodoxa a Turquía i al nord de Xipre, on moltes esglésies ortodoxes gregues han estat destruïdes o profanades. I finalment es refereix al cas del Sudan, en què milions de cristians del sud van ser víctimes dels atacs dels musulmans del nord, que van provocar un nombre elevadíssim de morts, fins a la ruptura del país l'any 2011.

I, des de la seva condició de jueu, Harris es pregunta com és que aquesta llista d'atrocitats, que a més és incompleta, no alarma el món cristià, el qual fins ara, llevat d'unes poques excepcions, s'ha mantingut incomprensiblement en silenci.

Entre les raons que poden explicar aquest silenci, n'esmenta dues de terribles: la primera, que les comunitats cristianes atacades temen enfrontar-se a un perill encara més gran si alcen la veu i, la segona, que alguns cristians d'Occident no se senten identificats amb aquests altres crisitians coptes, caldeus o ortodoxos grecs.
Harris acaba l'article preguntant-se quants atacs més com el del Pakistan, quants fidels morts més, quantes esglésies destruïdes més i quántes famílies hauran de fugir encara, abans que el món manifesti la seva indignació moral i no abandoni a la seva sort les comunitats cristianes en perill.