La Vanguardia hi dedica, almenys, dos articles d'opinió: un de la Pilar Rahola, titulat simplement "Xoc" i un d'en Lluís Foix, amb un títol més descriptiu: "La confrontació sembla inevitable".
Segons Rahola, aquest xoc "no és inconscient, sinó deliberat; no és improvisat, sinó planificat, i, sens dubte, no és obtús, sinó molt elaborat. L'Estat -i això inclou PP i socialistes- ha decidit anar al xoc. I per això, lluny d'aturar el tren, ha omplert de benzina el dipòsit". Només des d'aquesta òptica s'expliquen els darrers atacs a la immersió i al català, les retallades als pressupostos i l'amenaça d'una llei d'unitat de mercat.
Per la seva banda, Foix assenyala que "no té cap sentit aquest descarat intent recentralitzador després dels anys de més progrés, més llibertats i més pau social de la nostra història amb la fórmula descentralitzadora i autonòmica". I es pregunta a què treu cap tant d'afany d'homogeneïtzar el que és diferent?
Que la senyora Pilar Rahola s'expressi amb contundència sobre la confrontació inevitable es pot entendre, des del seu tarannà arrauxat; ara bé, em sembla bastant més preocupant que el senyor Lluís Foix, que el tinc per un periodista molt ponderat, conclogui el seu article dient: "Anem cap a la confrontació. Hi haurà baixes polítiques notables. En tots dos bàndols. Ja podem preparar els hospitals de campanya."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada