Si dimecres passat El País publicava un editorial titulat “Marginar al moderado” sobre els factors que impedien el diàleg entre Catalunya i Espanya, aquest dissabte La Vanguardia ha publicat l’editorial “¿Quién teme a los moderados?”, en què advoca per la moderació, més necessària que mai quan les postures són antagòniques, i pel diàleg, si bé n’admet la dificultat. Diu: “No somos ilusos. El Gobierno español parece estar hoy más interesado en el choque.” I li demana que no apel·li “a terceros para afrontar una cuestión sustantivamente política”.
Per reblar el clau, avui, Antoni Puigverd hi publica l’article titulat “Ara és l’hora, moderats!”, en què recorda que sempre que Catalunya ha aconseguit acords amb Espanya, se n'ha sortit més bé que quan s'hi ha enfrontat. I afegeix que la reforma és la inspiració reflexiva i pacient de la història. La que no trenca plats, però procura resoldre plets.
Aquesta doble aportació de La Vanguardia és matisada des de les pàgines d’El Singular Digital per dos articles d’Agustí Colomines i Vicent Sanchís.
A “Moderats i independentistes”, Colomines recorda que la tercera via no és l’única opció que demana diàleg. El president Mas ja el va reclamar el 2010 en proposar el pacte fiscal quan la majoria d’empresaris que ara es posen a recer de la tercera via li van girar l’esquena. I avui el reclama per poder consultar el poble català sobre el seu futur. Per tant, conclou que “Es pot ser moderat i independentista” alhora.
I a l’article “Els moderats”, Sanchis recorda que, per poder entaular un diàleg real, de tu a tu, les dues parts han de partir d’una situació d’igualtat, que ara no es dóna, perquè “a un costat hi ha la reivindicació i la pressió cívica, i a l’altre hi ha el poder”.
Potser la clau la trobem en la reflexió de Marçal Sintes avui a El Periódico, en parlar de la presència de la cúpula del PP a la manifestació d’ahir a Madrid contra la sentència d’Estrasburg. Diu: “Que el PP reuneixi al seu si des del centre fins a l'extrema dreta és el problema més greu de la democràcia espanyola.” I adverteix que els sectors amb un perfil democràtic homologable a liberals i democristians europeus són a Espanya més aviat escassos, febles i poc capaços de defensar les seves posicions amb fermesa.”
Així, el diàleg és més difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada