Polònia

Avui ha aparegut la notícia que algun diari d'informació immobiliària ha confós, deliberadament o no, el conseller Castells amb la representació del seu personatge que apareix al programa Polònia. Això de confondre realitat i ficció no és nou, però és bo tenir-ho en compte quan ens acarem a la realitat. Si no, ens pot passar com al pobre Quixot, que veia gegants allí on hi havia molins i no entenia el que li passava.
A més, Polònia té bons imitadors i uns índexs d'audiència que ja voldrien mantenir els polítics "reals" que allí hi apareixen "representats".
Sigui com sigui, fa temps que constato, en converses amb amics i coneguts, que més d'un ha assimilat amb convenciment que el personatge de ficció és així en la realitat. I no! Vegem algunes assimilacions subconscients (o no tant!) que s'han registrat els darrers temps, per "efecte Polònia":
Maragall: un catxondo despistat
Montilla: poca cosa que fa gràcia... que és calcat al de veritat
Zapatero: un "vivales" que enganya però que cau bé, com el Rei... que l'imita el mateix
Acebes: un xulo-piscines que cau fatal
Mas: un prepotent i un cregut fins a nivells insuportables... que l'imita el mateix que l'Acebes
Etcètera.
Per poc que ens hi fixem, observem que determinats personatges ens acaben caient bé: Maragall, Montilla, Zapatero, el Rei. Mentre que d'altres que no els podem sofrir: Acebes, Mas.
Sembla innocent, la broma, però al darrere s'observa una tendència clara en què determinats "personatges" ens cauen simpàtics i d'altres, radocalment antipàtics. Els uns són representats per uns mateixos professionals, i els altres per d'altres. Així, és fàcil establir parelles de simpàtics (Zapatero-Rei) i d'antipàtics (Acebes-Mas).
No cal dir que, perquè aquest joc funcioni, cal que al davant de la pantalla hi hagi molts oients (Polònia registra màximes audiències) i que aquests no tinguin gaire criteri crític a l'hora de valorar la tendència de la broma.
Llavors arriben les eleccions i, qui més qui menys, té al subconscient aquestes imatges tergiversades de la realitat. I és fàcil sentir comentaris del tipus: "Aquest que s'ho faci mirar. És un xulo prepotent! No el penso votar mai!" I d'altres: "És un pobre home!"
I, si hi pensem fredament, potser al pretès "xulo prepotent" i al "pobre home" no els hem vist mai en directe, sinó només les imatges, aquest cop "reals", que ens en serveixen els telenotícies, acuradament seleccionades per confirmar la nostra primera impressió polonesa...
Pensem-hi bé. Llavors, segur que no ens "emprenyarem" tant davant d'uns resultats electorals que no entenem del tot...

Torsimany

Segons el dicccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, un torsimany és un "intèrpret que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents".
Al tombat del segle xv, Lluís d'Averçó, jurista, va compondre el Torsimany, tractat teòric i gramatical, seguit d'un diccionari de rimes.
Carles Riba, al Nabí, equipara el torsimany amb un "traductor".
Amb aquest bloc, tenim la voluntat de cercar d'interpretar els fets de l'actualitat, per tal de motivar la reflexió i el sentit crític constructiu.

Gabriel