Carlos Elordi escriu avui a El Periódico que, després d’un temps en què no passava res, ara por passar de tot, perquè res no garanteix l’èxit d’una operació del relleu que ha estat en gran part improvisada. I, en aquest sentit, considera importants les decisions que es prenguin en el congrés de renovació del PSOE d’aquest juliol amb relació a la monarquia. El problema, tanmateix, no és el monarca, sinó la descomposició general de les institucions, menys la banca, puntualitza Joan Barril, que recorda que Joan Carles I tenia a favor seu la campechanía, mentre que Felip VI tindrà el difícil repte de convertir-se en un referent moral, com diu l’editorial de La Vanguardia.
Sembla que un dels motius que han portat el rei a abdicar és, en efecte, la necessitat de reformar la institució monàrquica. Tanmateix, no es veu voluntat reformista en els principals partits: els socialistes, convençuts que la realitat és de dretes, s’hi adapten resignadament i fins i tot temen que el republicanisme reneixi entre la militància, i un neoconservador PP no veu cap raó per canviar unes institucions que ara domina descaradament, segons escriu Josep Ramoneda a l’Ara. Sigui com sigui, Lluís Foix vaticina a La Vanguardia que viurem temps convulsos, amb molta política reivindicativa als carrers, en què s'haurà de modificar la Constitució i trobar una sortida per a Catalunya.
Cal escoltar Catalunya, però també els joves empesos pel fatalisme i la resignació; repartir de manera equitativa els costos de la crisi, i acabar amb la corrupció, afegeix Antoni Puigverd. De fet, ahir el Financial Times advertia que "Espanya està en estat de 'shock': sap que li’n passa una de molt grossa, però no reacciona". El pitjor escenari, ara, seria que el PP, aprofitant la majoria absoluta, lligui de peus i mans el nou rei perquè res no canviï.
Afortunadament, el maig els índexs d’ocupació han registrat un creixement destacat, cosa que pot ajudar a apaivagar el descontentament social.
Canviant de tema, o potser no tant, Francesc Torralba escriu a El Punt Avui sobre l’exhibicionisme creixent a les xarxes socials, que respon a un anhel de ser reconegut, de trencar l'anonimat i obtenir respecte i amor per part dels altres. Davant d’això, adverteix la necessitat de l’alfabetització digital, per ensenyar a gestionar adequadament la vida privada, discernir les relacions i, en definitiva, assumir que hi ha vida més enllà de la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada