El Descosit, 25.06.2014

Avui David Miró ens proposa un exercici de sanitat mental a l’Ara i explica per què és millor no tenir raó, d’entrada, en una època en què predominen els perfils obtusos i intransigents, que no admeten escletxes en un argumentari potser obsolet i antiquat, cosa que porta a la indigència intel·lectual i l’empobriment del debat públic, tan necessari avui. Afortunadament, alguns articulistes de premsa ens conviden a pensar.

A El Punt Avui, Vicent Sanchis qualifica de farsa la reforma fiscal de Montoro, que contradient les recomanacions de la Comissió Europea, ha decidit abaixar els trams més extrems de l’IRPF, cosa que l’ha obligat a compensar la menor recaptació suspenent les deduccions a llogadors i a llogaters d'habitatges i fent cotitzar les indemnitzacions per acomiadament. I això succeeix mentre el Tribunal de Comptes, òrgan encarregat de fiscalitzar els euros que es gasta l’Administració, té un nivell insòlit de nepotisme entre els seus membres, segons la investigació interna que ha fet El País i que avui comenta al seu editorial.

Pel que fa al nou monarca, Joan Barril escriu a El Periódico que, si bé no dubta de la integritat moral i professional de Felip VI, creu que, almenys en els primers anys de regnat, serà un mer titella del poder financer, mediàtic i militar de Madrid, a tenor de l’espectacle que ens han estat oferint tots plegats els darrers dies, primer amb l’abdicació exprés i ara amb l’aforament de la família sortint, davant la imminència que el jutge Castro processi la infanta Cristina. Mentrestant, en política catalana, Toni Aira escriu a El Singular Digital que és millor que CiU es dediqui a governar i no sigui tan esclava dels percentatges d’intenció de vot, tant a les properes municipals, en què la federació es veu clarament superada per ERC segons el darrer sondeig d’El Periódico, com a la consulta del 9-N, en què Jordi Turull demanava un mínim del 55% de vots per al sí-sí per validar l’aposta per la independència.

Finalment, La Vanguardia ens adverteix de dues amenaces que ens poden afectar en el futur. D’una banda, el gran polvorí en què s’està convertint tot l’Orient Mitjà, segons Pilar Rahola, i, més a prop nostre, la preocupant indigència infantil que hi ha a Espanya, on més de 2 milions d’infants viuen per sota del llindar de la pobresa, segons un informe de la Unicef.