El Descosit, 16.12.2013

Dues de les notícies del cap de setmana són la connexió directa d’alta velocitat Barcelona-París i, naturalment, La Marató de TV3.

Amb relació a la primera, José Antich a La Vanguardia destaca la rellevància que suposa acabar definitivament amb la barrera ferroviària de la diferència d’ample de via espanyol, però constata que arriba molt tard i que, si França no adapta el tram Perpinyà-Montpeller, el viatge ideal de 4 hores entre Barcelona i París pot trigar molts anys a ser realitat.

Quant a La Marató, Sílvia Cóppulo diu a El Periódico que és un gest de solidaritat que ens identifica com a país, essent com és la número 1 del món en recaptació.

Gestos com aquests ens poden ajudar a respondre la pregunta que es fa avui Joan Subirats a l’Ara: “Quin Estat [volem] i per fer què?” Ara que ja tenim pregunta i data, és hora de plantejar-nos, per exemple, si volem un estat que actuï amb "eficàcia indiferent", seguint la terminologia weberiana, o bé que relacioni la qualitat en el servei amb la personalització. Subirats proposa, doncs, relacionar canvi polític i institucional amb canvi de perspectives i valors, un estat que treballi i defensi allò que ens és comú, que és la voluntat de viure en pau, assegurant per a tots la subsistència, la salut, la feina, l'educació i el respecte al que ens rodeja, valors que ens permetrien, també, aconseguir més aliats fora de Catalunya.

Per la seva banda, Francesc-Marc Álvaro assenyala avui a La Vanguardia que l’acord de dijous passat té la virtut de reubicar el debat de la causa catalana en l'eix democràcia-immobilisme en comptes de mantenir-lo en la dialèctica independentisme-unionisme, i això ho posa molt fàcil al PSC per sumar-s'hi. Tanmateix, la unitat política i social folgada a favor de la consulta es pot esquerdar si Rajoy impedeix el referèndum i hi ha eleccions plebiscitàries, en què Unió i ICV s’hi poden sentir més incòmodes, a desgrat del que deia divendres passat el sociòleg Manuel Delgado, afí a ICV, que en una entrevista a El Singular Digital va afirmar que “hi haurà independència perquè no hi haurà referèndum”.

Sigui com sigui, Xevi Sala recomana a El Punt Avui que “Vigilem, amb l’any nou” amb la nova llei de seguretat ciutadana, perquè extremar “la vigilància sol ser la coartada perfecta dels règims reaccionaris que desitgen prémer el ganyot a la sempre incòmoda dissidència.” ,