Avui, Lluís Foix explica a La Vanguardia que el bon periodisme és senzillament explicar el que passa i no promoure i vaticinar el que ocorrerà. I posa com a exemple The Guardian i del seu director Alan Rusbridger, que s’ha enfrontat a un personatge tan poderós com Rupert Murdoch, i això li ha fet guanyar respecte i reconeixement.
Actuarà igual la premsa espanyola amb els afers entre José M. Aznar i Miguel Blesa? Juancho Dumall parla avui a El Periódico del “cortijo d’Aznar Botella” arran de la filtració d’uns SMS amb to amenaçant que va enviar el fill d’Aznar al banquer i demana que “la justícia i el Banc d'Espanya prenguin nota de l'alegria amb què alguns van gestionar els diners aliens abans de la catàstrofe”.
I si volem explicar el que passa, com recomana Foix, hem de parlar també de l’informe de Càritas, que enguany ha atès 64.000 persones només a Barcelona, moltes amb problemes d’habitatge i que presenten, a més, problemes de salut física i mental com a conseqüència de la seva situació, com llegim a l’editorial de La Vanguardia.
Tampoc no podem callar davant la catàstrofe de Síria perquè, com diu Toni Cruanyes a El Punt Avui, la situació és un problema humanitari i geoestratègic de primer ordre. “No n'hi ha prou de fer avortar l'enviament d'armes. Calen accions concretes per contenir l'expansió del conflicte. És vital assegurar ajuda humanitària a la població, frenar l'arribada de refugiats a Europa i prevenir l'auge dels islamistes extremistes sobre el terreny”, si no volem trobar-nos amb un segon Afganistan.
Amb relació al cas català, Lluís Bassets a El País diu que, en comptes de parlar de suma zero entre Catalunya i Espanya, les parts intentin restar-se mútuament: és a dir, menys Espanya i menys Catalunya, per arribar a una solució acordada, ara que Europa entra en una etapa de perillosa irrellevància. Esther Gimenez Salinas, per la seva banda, recordant les reivindicacions del mig del 68 demana poder votar al seu article de l’Ara.
De moment, però, el que hi ha és frontisme: d’una banda, els partits que van subscriure l’acord, en què és més important que hi hagi pregunta, encara que estigui mal plantejada, segons diu Joaquim Coll a El Periódico, i de l’altra, la pinça PP-PSOE que es va evidenciar ahir a Madrid, com assenyala avui Toni Aira a El Singular Digital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada