“Disculpin les molèsties, és Nadal”. Així titula avui Iosu de la Torre el seu article a El Periódico, en què parla de l'anestèsia nadalenca, un parèntesi de poques dates, un miratge dels que anuncien que el pitjor ja ha passat i que ens fa sentir provisionalment en un país millor. La incògnita és què passarà el 2014.
Ignasi Aragay a l’Ara diu que “Nadal ens estova i ens incomoda. Ens encara a la necessitat de sentir-nos estimats i a l'absurditat de no saber mai estimar prou. Nadal és veure's abocat a recordar la infància com el paradís que mai va ser, però que bonic que és enganyar-se! És imaginar la pobresa dels altres i sentir-se una mica (només una mica) culpable.”
Per la seva banda, Lluís Foix a La Vanguardia ens recorda que els altres també són nosaltres i destaca que, afortunadament, no hi ha hagut problemes seriosos al nostre país amb els immigrants que hi han arribat els darrers anys. Els hem acceptat i ells s’han integrat, amb més o menys intensitat. En canvi, ens trobem com el ministre socialista de l’Interior francès Manuel Valls va proposar, fa ben poc, l’expulsió de vint mil búlgars del raval de París. I el primer ministre britànic, el conservador David Cameron ha suggerit que tot immigrant que demani almoina al carrer sigui expulsat de la Gran Bretanya.
Tot i així, Europa és encara l'indret del món on la justícia social és més exercida. Tothom vol ser europeu, fins i tots els xinesos. Ho recordava aquesta setmana l’expresident Jordi Pujol a Mataró, convidat per la revista Valors. El gran triomf de la Unió Europea ha estat l'absència de les guerres al seu interior, i el preu de la pau ha estat la democràcia, les llibertats i els valors. Aquest és un tresor que els europeus no ens hem de deixar perdre en nom d’una globalització econòmica mal entesa.
I, si no, només cal mirar què passa a la resta del món. Ahir, el diari ABC parlava de l’altre Nadal que viuran enguany els infants de Síria, on la guerra no s’atura. Sense anar més lluny, diumenge passat va ser bombardejada una escola a la localitat d’Homs que va fer 8 morts, 6 d’ells nens. El règim de Baixar-el-Assad i els rebels s’acusen mútuament d’aquests atacs. Sigui com sigui, entre Homs i Betlem hi ha poc més de 300 km.
Malgrat tot, doncs, Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada