Avui sí que parlarem del congrés d’historiadors “Espanya contra Catalunya”, que s’inaugura teòricament demà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En un article titulat “Victimistes! Hispanòfobs!”, publicat a Nació Digital, Toni Aira esmenta l’obsessió malaltissa amb el victimisme i la hispanofòbia que tenen els unionistes, que, en canvi, no van badar boca quan el govern de Catalunya muntava exposicions amb noms tan entranyables com “Cataluña en la España moderna” o “Cataluña, tierra de acogida”. Així doncs, mentre parlen d’una Espanya moderna i integradora, als catalans ens conviden a assumir esportivament el dret de conquesta, “que comporta inevitables danys col•laterals”, conclou Aira.
Per la seva banda, Francesc Canosa a El Punt Avui reprodueix una sèrie de declaracions ben eloqüents, pronunciades per personatges tan il·lustres com el primer ministre Manuel Godoy, el dictador Primo de Rivera o el president del Govern socialista Juan Negrín, que no deixen cap dubte sobre la veracitat històrica del lema del congrés.
Finalment, Josep Ramoneda, en un article que publica l’Ara, ressalta la “particular idea” que alguns tenen de la democràcia i de la política si condicionen una negociació política al que es digui en un simposi d'historiadors que encara no s'ha celebrat. Per això mateix, considera que, des del punt de vista polític, fer ara aquest simposi és un error d'envergadura, equiparable amb els disbarats que se senten a Intereconomía i 13TV, i recomana que “pensem més en què hem de fer nosaltres i no tant en el que els altres ens han fet”.
Per exemple, què vol aconseguir Catalunya l’any 2014. És una pregunta que es fa Joan Barril a El Periódico, que constata que, malgrat que centenars de milers de persones van omplir els carrers i els líders del sobiranisme van anomenar aquest clam “dret a decidir”, ara sembla que al canòdrom de la política no hi ha cap conill de drap que ens faci avançar, i una cosa tan simple com una pregunta s'ha perdut a les arenes movedisses del futur.
En una època en què hem passat de ser espectadors de la realitat a convertir-nos en hooligans dels esdeveniments, potser a tots plegats ens cal una mica més de silenci. En aquest sentit, només cal veure l’èxit que està tenint el restaurant Eat, al cor del Brooklyn novaiorquès, que ha decidit oferir els menjars en silenci. En parla avui Màrius Carol a La Vanguardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada