Aquesta setmana se celebra el 35 aniversari de la Constitució. Avui David González a La Vanguardia recorda que “no hi ha cap article a la Constitució del 1978 que prohibeixi als catalans manifestar-se sobre quina mena de vincle volen amb la resta de ciutadans de l'Estat”, de manera que “el problema el tenen els que mai han cregut en la Constitució com a solució consensual, sinó com a garantia que tot quedava tancat amb pany i forrellat”. Anant més enllà, Ernest Benach, a El Periódico, es pregunta com es pot pactar una consulta amb l'Estat si 3 dels 4 principals partits que governen o aspiren a governar Espanya ja han dit que aquesta opció no serà mai considerada. Per tant, conclou que els qui defensen que només es pot fer una consulta legal ja saben, en el fons, que no hi haurà consulta.
A propòsit dels efectes de la crisi, Pilar Rahola parla de la iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Blanes i Caritas per aportar una solució a la gent que aquest hivern no es pot pagar l’aigua. A la seva columna titulada “A les fosques”, diu que “no és explicable ni raonable que no es cobreixin les necessitats energètiques bàsiques d'éssers humans que estan vivint al límit”, si volem continuar mantenint un Estat del benestar de mínims. Per la seva banda, Germà Bel, també a La Vanguardia, comenta les “hipoteques intangibles” que pot comportar la desigualtat econòmica creixent al nostre país, que és una de les més altes de la UE, i critica les retallades en educació i en polítiques de suport a les famílies , mentre “seguim malgastant diners en inversions públiques extravagants”.
Sobre la política educativa, Quim Brugué escriu a El Punt Avui que la universitat catalana és un espai menyspreat i que, per molt que es parli obsessivament de talent i excel•lència, les universitats són “testimonis de com es maltracta i s'expulsa aquells que l'assoleixen”. I critica que, mentre es troben diners per a la F1 o facilitar la instal•lació d'empresaris del joc, ens diguin que “invertir en les universitats i en el talent de les persones és un luxe que no ens podem permetre”.
Finalment, Xavier Roig a Nació Digital para de la venda de la torre Agbar per fer-hi un hotel i critica que el model econòmic català depengui tant del turisme i no fomenti l’economia productiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada