És evident que fa molt temps que al nostre país gaudim d'un "règim" democràtic consolidat. Tanmateix, aquest no hauria de ser el punt final. La democràcia, si no es cuida, degenera i progressivament deixa de ser el "govern del poble", que és el que vol dir, més o menys, segons la seva etimologia.
Així, per exemple, darrerament hem observat com els nostres polítics, legítims representants democràtics nostres, han fet servir els mitjans de què disposen en una democràcia avançada, com és ara la plataiforma excepcional dels mitjans de comunicació audiovisuals, per crear un estat d'opinió o un altre, segons les seves conveniències personals.
Aquesta tendència, que és innata en molts polítics, només estan en condicions de portar-la a la pràctica els qui manen en cada moment. Així, ens trobem que poc abans de les eleccions, els polítics del govern utilitzaven els mèdia per parlar-nos del superàvit de l'Estat i regalar-nos 400 euros, discurs eufòric que contrasta amb el de les setmanes posteriors a les eleccions, en què hem anat baixant l'escala del triomfalisme econòmic i hem passat d'un creixement inferior a l'esperat, a una desacceleració, amb una inflació disparada, fins que fa pocs dies hem sentit l'inefable Solbes com parlava obertament de crisi...
Tota aquesta manipulació informativa, perfectament mesurada al llarg del temps, té un impacte excepcional: primer afecta el votant a l'hora d'anar a votar i revalidar la confiança en els qui ho feien tan bé; després emprenya i al final aconsegueix que el votant, que ja ha votat bé, es desentengui de la política, consideri que tots els polñitics són iguals i es juri i perjuri que mai més no tornarà a votar... fin d'aquí a quatre anys, que tornarà a caure-hi.
Tot plegat em fa pensar que els "administrats" del segle XXI potser hauríe d'estar més alerta i adonar-nos que els grans discursos polítics d'antany ara han estat substituïts per armes més subtils, com és ara el maquillatge informatiu, la dosi diària de distracció informativa que ens cuina el govern cada dia, la psicologia de masses, la creació d'estats d'ànim de rebuig irracional contra determinades idees i sigles, la invenció de falses notícies que tenen el seu efecte quan l'han de tenir fins que es descobreix que tot era un invent...
En fi, crec que els sociòlegs tindrien molt a dir-hi i podrien ser d'una gran ajuda al ciutadà, si no estiguessin a sou de determinades idees els uns, i amb la boca tapada els altres.
Potser per aquí aconseguiríem fer madurar la nostra democràcia i els seus protagonistes, polítics i "administrats", vist que resulta ja impossible demanar que els periodistes siguin objectius, imparcials, veraços i orientats a la veritat i al bé comú de la re publica.
