Diuen que vivim moments de crisi econòmica, especialment en les nostres latituds, i que és urgent adoptar mesures immediates per acabar amb l'erràtica deriva de l'economia a casa nostra.
En aquesta àrdua tasca, els polítics, els mitjans de comunicació i, àdhuc, cadascú de nosaltres hi tenim un paper a fer. I l'hem de fer bé.
Tanmateix, mentre observem que en altres països europeus, tèoricament més sanejats que el nostre, els polítics estan prenent mesures, algunes molt impopulars, i l'eix del debat parlamentari és la deliberació i l'aprovació d'aquestes mesures, l'escenari a casa nostra és ben diferent. Al Congrés de Madrid, els nostres polítics es tiren els plats pel cap i practiquen l'oposició sistemàtica a qualsevol iniciativa, o bé fan sessions al Senat de fer volar coloms, mentre que al nostre Parlament català "de fireta" es dediquen a jugar a fet i amagar amb el fastigós afer Palau per tal d'empastifar-se els uns als altres, al temps que s'amaguen les vergonyes pretorianes, i tot sense la més mínima intenció d'esclarir els fets (només cal recordar l'incident del famós 3%...), sinó d'acabar de desacreditar la política. Com si l'atur de prop del 40% entre els joves de menys de 30 anys, l'elevat índex de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa o l'increment de la conflictivitat social no fossin temes prou importants per dedicar-hi llargues sessions parlamentàries...
Quant als periodistes, si atenem els principals mitjans de comunicació de casa nostra, constatem que, o bé ens parlen de successos propis de El Caso o de premsa groga o rosa, o de tragèdies que es produeixen molt lluny de les nostres terres, o bé ens fan la crònica política dels draps bruts que en vigílies electorals es van llançant la majoria dels polítics de l'arc parlamentari. Tanmateix, en moments de crisi, hom esperaria que els mèdia ens parlessin d'iniciatives per pal·liar la situació, que ens transmetessin notícies positives sobre la bona feina que tanta gent anònima, també polítics, fa cada dia per procurar endreçar el rumb de la nostra economia. Però no. La immediatesa de l'horitzó electoral, juntament amb el sistemàtic seguidisme que molts mitjans practiquen, obedients als interessos que els mouen, els impedeixen de fer la feina que els correspondria, especialment en moments com l'actual i, de passada, col·laboren al desprestigi de la vida pública i al desinterès de la ciutadania per la política.
Quedem nosaltres, els "administrats", els ciutadans anònims. Ara més que mai ens hem d'esforçar, en la mesura de les nostres possibilitats, per fer la feina de la millor manera que sapiguem, cercant de ser constructius i procurant ajudar els altres, si podem, a rendir al màxim. Només amb esforç, tenacitat, cordialitat, optimisme i amor per la feina ben feta aconseguirem sortir de la situació actual. Ara més que mai adquireixen nova vigència les paraules del poeta: "Esforça't en la teva tasca, com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me."
