Avui Joan Barril escriu a El Periódico que “mai no havíem estat tan mal manats” i que cada cop som més a prop del ja n'hi ha prou! Perquè la política ha anat renunciant a solucionar les coses de la comunitat i va del bracet del mercat practicant l'exclusió de la ciutadania.
Aquesta aliança entre política i empresa va viure ahir un nou episodi amb la denominada Declaració de Barcelona en què una seixantena de directius de parla alemanya es mostraven contraris a la secessió de Catalunya. Segons l’editorial d’El Singular Digital, es tracta d’una maniobra política orquestrada pel PP que intenta utilitzar de forma maldestra la societat civil simulant una falsa pressió empresarial.
També sembla respondre a una combinació d’interessos polítics i econòmics, menystenint els drets dels ciutadans, la renuncia a la jurisdicció universal que acaba d’avançar el Govern del PP, com llegim a l’editorial d’El País. Sembla que la reforma de la LOPJ és la resposta del Govern davant la pretensió d’un jutge espanyol de perseguir penalment els crims d’alguns jerarques xinesos contra el Tíbet, cosa que ha causat malestar en el Govern xinès, en mans del qual hi ha el 20% del deute públic espanyol.
Davant d’aquestes maniobres, no és estrany que, com escriu Enric Juliana a La Vanguardia, “Espanya comenci a estar cansada del poder excessiu de les cúpules dels partits, la popularitat dels quals cau en picat”. Tanmateix, si es confirma l’enorme erosió de PP i PSOE, el cicle electoral que ara comença pot concloure, segons Juliana, amb un govern de coalició PP-PSOE. No sabem si serà pitjor el remei que la malaltia.
Mentrestant, fora de les nostres fronteres, Suïssa, una confederació de llarga tradició democràtica, van aprovar diumenge en referèndum gestionar de manera autònoma la immigració d'estrangers i els contingents d'estrangers que poden exercir activitat lucrativa dins les seves fronteres. De seguida, els dirigents de la UE han lamentat aquestes mesures, perquè, diuen, són contràries al principi de lliure circulació de les persones entre la Unió i Suïssa. Tanmateix, com assenyala Manuel Castaño a El Punt Avui, aquests alts càrrecs comunitaris no els ha elegit ningú i es refereixen a uns dictàmens no referendats. On hi ha, doncs, més democràcia? A la UE o a Suissa? Cada cop hi ha més gent que comença a veure amb enveja el fet que els suïssos prenguin decisions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada