Ahir, a les Corts va començar el Debat de l'Estat de la Nació, i vam veure, com escriu Vicent Sanchis a El Punt Avui, el gran moment de Rajoy. Superat el “pitjor moment de la crisi” –el “cabo de Hornos”–, el president espanyol va proclamar que ha arribat el moment de rebaixar impostos i va enumerar unes quantes mesures que s’aplicaran a partir de 2015, és a dir, l’any en què hi haurà Eleccions Generals, per tal de guanyar-se el favor de les classes mitjanes i baixes. Pel que fa al tema català, Enric Juliana escriu a La Vanguardia que és el primer cop que l’aborda extensament i de manera rotunda: no a la consulta sobiranista, perquè Espanya és una i a tots els espanyols no se’ls pot furtar el dret a decidir sobre el seu futur. Per la seva banda, Antoni Puigverd destaca el brillant discurs de Duran Lleida, defensant l’economia productiva i explicant el perquè de l’efervescència catalana, i conclou que la “carta Duran” es podria convertir en un pla B.
Tanmateix, la cobertura mediàtica del debat de política general a Espanya contrasta amb el desinterès dels mitjans de Madrid pel World Mobile Congress, com escriu Vicenç Villatoro a l’Ara, els quals han parlat més d’Alex Fenoll en negar-se a saludar el Príncep, en un gest que Felip de Borbó considera de mala educació. Arran d’això, Joan Barril es pregunta a El Periódico si el Manual de Bones Maneres del Príncep també evitarà que al president Mas li diguin nazi o que els responsables de la Marca Espanya diguin que els «catalans de merda» –amb perdó– no es mereixen res. I conclou que, en comptes de fer-se l'ofès i hi ha qui avança pels camins de l'autocrítica, aquella gran absent.
Una autocrítica que també hauria de fer Europa perquè, com escriu avui Marçal Sintes a El Periódico, la bella Europa està en una cruïlla, perquè la crisi ha revifat els egoismes estatals, que s'han posat a protegir sense manies els seus interessos.
I, en clau catalana, avui també són interessants les reflexions de Ferran Requejo sobre desigualtat i benestar a La Vanguardia i de Josep M. Lozano sobre responsabilitat social corporativa a l’Ara.
I acabem amb el fèmur de Felix Millet, que s’ha trencat inoportunament. Esperem que es restableixi ben aviat i el 10 de març pugui complir finalment la seva obligació davant els tribunals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada