Juanjo Navarro Arisa escriu a El Punt Avui sobre els Jocs Olímpics d’hivern i allò que els economistes anomenen ja “l'efecte Sotxi”, és a dir, l'estreta relació entre construcció pública i corrupció, en vista de les dimensions faraòniques de la cita olímpica, que ja costa més de 50.000 milions d’euros, lluny dels 12.000 pressupostats inicialment. Tanmateix, un cop acabats els grans projectes i repartides les comissions, quedarà molt poc o gens per invertir en educació o la sanitat.
Si de Rússia anem a Itàlia, veiem com la lluita pel poder en el centreesquerra causa la dimissió del primer ministre Enrico Letta, que serà substituït per l’ambiciós alcalde de Venècia, Matteo Renzi. En parlen avui els editorials de La Vanguardia i El País, que coincideixen a assenyalar que no està clar que el canvi aporti estabilitat al Govern italià perquè Renzi es trobarà també amb els problemes d’un sistema polític i econòmic esclerotitzat.
També els Estats Units necessiten urgentment una regeneració democràtica, segons escriu Xavier Vilà a Nació Digital. Tanmateix, aquest propòsit no es compliria si, com sembla, l’any 2016 vivim una nova contesa electoral entre els Clinton i els Bush.
Mentrestant, la cònsol general dels Estats Units a Barcelona diu que a Catalunya hi ha "molta estabilitat", de manera que ja són més de 500 les empreses nord-americanes que hi inverteixen, i n’hi haurà més. És que pensen la immensa majoria d'inversors, segons llegim a El Singular Digital, a desgrat de les afirmacions d’uns presumptes empresaris alemanys que l’altre dia advertien dels perills del procés sobiranista per a l’estabilitat inversora.
En canvi, es viu més agitació a la frontera sud d’Europa, on segons escriu Antoni Bassas a l’Ara, estem naufragant tots: els immigrants, la Unió Europea i l’Estat espanyol. Una Espanya incapaç d’actuar amb humanitat, com ho demostren les declaracions del ministre de l’Interior que ahir va dir que la Guàrdia Civil va deixar de disparar quan va creure que podia posar-se en risc la vida dels immigrants... i en van morir 12!
I una Unió Europea més preocupada pels suïssos, que, segons escriu Enric Vila a El Punt Avui, han clavat una solemne clatellada a les abstraccions i el hieratisme d'aquesta Europa kafkiana que pretén ser una referència mundial però que, en el fons, encara és el refugi d'unes elits decadents que utilitzen el prestigi del somni humanista per seguir vivint de gorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada