Avui, el president Mas presenta la nova Hisenda catalana. S’acosta, doncs, l’hora de la veritat. Estarem disposats a compartir la nostra informació fiscal amb la Generalitat?, es pregunta Antoni Bassas a l’Ara. I, si arriba el dia, farem el pas de tributar a la Hisenda catalana? I conclou que, per tenir èxit, la Generalitat haurà de fer la campanya de comunicació més brillant possible.
I parlant d’economia, Josep Oliver escriu a El Periódico que “L'austeritat, imposada a Espanya, era una precondició per permetre la recuperació de la confiança en l'euro, el reflux de capitals cap al nostre país i, finalment, el creixement” i que “la possibilitat que l'euro fes fallida va ser la raó de la recessió europea del 2012.” Ara ens hem salvat per la campana, però, si no continua el rigor i la millora de la competitivitat, res no garanteix que no tornem a aquells dramàtics moments.
A propòsit de la revolta ucraïnesa, Pilar Rahola diu a La Vanguardia que “la foto dels manifestants de Kíev és una foto eterna. Perquè lluiten per causes concretes, però en realitat les protestes inclouen les causes universals: llibertat, justícia social, sobirania i un futur millor. Tot molt vell. Tant vell com els aprenents de dictador que volen impedir-ho”. I l’editorial d’El País adverteix que “la sagnant repressió de Ianukovitx col·loca Europa i Rússia en rumb de col·lisió” si, com sembla, Brussel·les adopta sancions contra Moscou i ofereix assistència financera a Kiev.
I tornant al nostre país, sembla que la història es repeteix, segons escriu Agustí Colomines a El Punt Avui. Fa cent anys, Josep Pla escrivia que Cataluya vivia en perpètua “crisi d'autoritat” perquè l'individualisme i el mal govern empenyien el poble a l'anarquia. Ho deia a propòsit de la crisi institucional de 1917, que va portar al Projecte d’Estatut de 1919, el qual va fracassar en el seu intent de modificar l'essència de l'Estat unitari i centralitzat, implantat per la Nova Planta i ratificat a les Corts de Cadis. I quan el president de la Mancomunitat va afirmar que “Ni en la qüestió de l'idioma, ni en la de l'ensenyament, ni en la de les delegacions, s'arriba al que Catalunya desitja”, amb la conflctivitat social que es vivia a Barcelona amb la vaga de La Canadenca, els moderats es van recloure en el bucle de l'establishment i van anorrear els somnis del catalanisme... Els sona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada