Diumenge, Jordi Évole va sorprendre l’audiència amb un documental fals sobre el 23-F. Segons escriu Ferran Monegal a El Periódico, rere aquesta brillant farsa, potser s’oculta part de la veritat, si tenim en compte l’elenc de personatges il•lustres que es van prestar a fer d’actors, com Anasagasti, Mayor Zaragoza, Leguina o Garci, i també els arguments pretesament més científics que esgrimeix Jesús Palacios al seu llibre 23-F: El Rey y su secreto, que sosté que el CESID va preparar un cop d'estat d’opereta, perquè el de veritat, no acabés prosperant.
Avui comença al Congrés un debat de política general marcat per l’horitzó electoral de les europees del maig i les municipals i autonòmiques de l’any que ve. Amb un PP assetjat per UPyD i els nous partits de la dreta defensant la unitat de la pàtria, veurem quin protagonisme hi té el procés sobiranista català i si es donen les condicions per al diàleg que demana des d’Europa Viviane Reading o bé s’aguditzen les postures intransigents. Segons escriu Garcia Pagan a La Vanguardia, pot acabar essent un “debat de disfresses”, ara que ve Carnaval, en què, tanmateix, la qüestió catalana serà difícil d’amagar.
I parlant de Viviane Reading, que diumenge passat deia que no volia perdre Catalunya, avui David Gonzalez escriu que estigui tranquil·la, perquè els catalans tampoc no volen perdre Europa. El problema és quanta Europa estan disposats a assumir els espanyols. Perquè, dins el marc espanyol, la situació és de bloqueig, com escriu Germà Bel també a La Vanguardia, atès que, si el poble finalment s’expressa en una consulta, llavors sí que serem en un carreró sense sortida, segons Felipe González. Per la seva banda, Enrique Gil Calvo recorda a El País que, per tenir dret a decidir la ruptura d’un compromís adquirit cal abans haver tingut la llibertat d’elegir-lo, cosa que no es dóna en el cas català.
Finalment, sobre el desarmament d’ETA, la basca Lucia Etxeberria escriu al diari Ara que està farta que el PP i l’AVT hagin capitalitzat el problema del terrorisme com si fos únicament seu i n’hagin exclòs els qui no coincideixen amb el seu ideari. I conclou que, entre la continuïtat d’ETA o el seu final, la dreta política i mediàtica sembla que ha descobert una tercera via electoralment més rendible: que ETA segueixi existint.
Esperem que no sigui cert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada