S'acaba de publicar el llibre Capitans d'indústria, de Francesc Canosa, que recull les "històries d'èxit" de cinquanta empreses familiars catalanes explicades pels seus hereus. El títol li ve de Thomas Carlyle, fundador de la retòrica del lideratge, que a l’obra Passat i present descrivia els capitans d'indústria com els grans guerrers d’una Europa que lluitava contra el caos i per la jerarquia, com explica José M. Ruiz Simon a La Vanguardia. Tanmateix, Màrius Carol recorda a l’editorial que avui s’espera “dels empresaris que apostin per Catalunya generant riquesa i llocs de treball, però no que facin d’almiralls dels almogàvers”, fent referència a la decisió dels presidents de la CEOE i de Foment de mantenir-se al marge del debat sobiranista.
En l’àmbit de l’Estat, Pilar Rahola parla del galimaties de l’apujada del rebut de la llum i es pregunta fins quan els governs successius consideraran que els ciutadans corrents som una mena de granges de vaques a les quals munyir a tota hora per pagar-ho tot. A més, ni així es pal·lia el deute de l’Estat, que a final de 2013 equivalia a gairebé el 94% del PIB, com llegim a l’editorial d’El Punt Avui.
Mentrestant a Europa, segons escriu Josep Borrell a El Periódico, tornen les fronteres. A Suïssa, arran del referèndum, s’ha trencat la llibertat de moviment, un dels principis fonamentals de la UE. Al Regne Unit, Cameron vol restringir la lliure circulació, pressionat per l'auge dels antieuropeistes de l'UKIP. I, a França, el partit de Marine Le Pen pot obtenir el 20% dels vots en els properes eleccions i situar-se com a segona força al parlament. Per tot això, Borrell convida a repensar com hem fet Europa ara que vénen eleccions al Parlament europeu.
I parlant de fronteres, Mohammed Azahaf escriu a El País que, quan se sacralitzen, la vida d’una persona no val res, com s’ha vist amb la tragèdia de Ceuta, que no és sinó un brot de xenofòbia europea.
Finalment, en una altra frontera, entre Síria i Jordània, un nen de quatre anys caminava sol pel desert portant una bossa de plàstic amb totes les seves pertinences. Fugia de la guerra amb la família, es va perdre. Ahir va ser notícia a la CNN i avui Carles Capdevila escriu a l’Ara que aquesta imatge ens hauria de fer caure la cara de vergonya per girar l’esquena al drama dels refugiats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada