Avui, Enric Hernández, fent-se ressò de la famosa rampa dels jutjats de Palma, parla a El Periódico del “pendent monàrquic” i intenta analitzar objectivament el declivi de popularitat pateix la Corona espanyola. Per la seva banda, M. Àngels Alcázar escriu a La Vanguardia que ara La Zarzuela vol passar pàgina i recuperar la imatge institucional.
Reprenent el dia a dia, l’editorial d’El Punt Avui ens recorda que “els cinc grans bancs de l'Estat espanyol van multiplicar per quatre els seus beneficis l'any passat”. I assenyala que el gran objectiu bancari per al 2014 hauria de ser que el crèdit arribi a les empreses i les famílies, encara que sigui a costa d’uns beneficis més moderats, derivats de l'activitat de la indústria i els serveis i, per tant, més beneficiosos per a tothom.
I continuant amb el balanç del 2013, Josep Miró i Ardevol respon a La Vanguardia la pregunta de Rafel Nadal de per què no fou l'any de la regeneració democràtica i el rearmament moral de Catalunya. Segons Miró, perquè ens va mancar un marc de referència de raó objectiva, a diferència del que havia passat en l'últim renaixement català de mitjan segle xx, impulsat pel catolicisme i el marxisme del PSUC. I conclou que ara “vivim en una societat desvinculada, que construeix una cultura que confon la realitat amb el Polònia, en què sorgeixen moltes fogonades i pocs compromisos de vida”.
Tanmateix, com a punt positiu cal esmentar la creixent maduresa democràtica de la ciutadania, cada vegada més bel·ligerant amb les veus que pretenen crear opinió amb afirmacions poc rigoroses o falses, i que exigeix més honestedat i rigor en la informació generada, publicada i valorada. Ho escriu Marta Espasa a propòsit de la polèmica generada pel sistema de càlcul de les balances fiscals.
I també a l’Ara, Joan Subirats afegeix que, a banda de les balances fiscals, estaria bé demanar als experts que pensessin com finançar mecanismes per poder reduir la desigualtat creixent del mercat global actual, en què els impostos no s’han globalitzat, de manera que els qui menys en paguen són les grans corporacions multinacionals, que després volen compensar el frau amb "responsabilitat social". I demana més compromís amb el nosaltres.
Contrariàment a això, Suïssa acaba de rebutjar en referèndum la lliure circulació de treballadors europeus, una mesura populista que, segons l’editorial d’El País, pot tenir conseqüències perverses a Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada