Ahir 272 diputats del PP, el PSOE i UPyD van negar el dret a decidir dels catalans, expressant rotundament que la unitat d'Espanya està per sobre de la democràcia. Com escriu Enric Juliana avui a La Vanguardia, en vigiles d’unes eleccions, ningú vol passar per amic dels catalans. Tanmateix, segons l’editorial d’El Punt Avui, Espanya vol aprèndre de la seva història perquè, si ho fes, sabria que tancar-se en banda ha estat sempre l'avantsala de pèrdues territorials.
No ho veu igual Rafel Nadal, que sosté que l’única possibilitat d'èxit del procés català passa pel pacte entre les classes dirigents, que soles no tenen prou força per controlar un procés que no lideren, les classes mitjanes, que soles no podran resistir l'embat de l'Estat, i les empreses, que generen el gruix del PIB. Altrament, conclou, Catalunya no s'encamina a cap revolució, sinó al suïcidi.
Tanmateix, el problema subsistirà mentre nosaltres ens veiem “dialogants” i els altres ens vulguin “dialogats”, com deia ahir Toni Aira a El Singular Digital.
En l’àmbit local, Xavier Roig escriu a l’Ara sobre la irresponsabilitat compartida entre turisme i municipalisme pel que fa a la famosa taxa turística, que al seu moment no van voler imposar els ajuntaments a escala individual, per no danyar el turisme, però ara en reclamen el 30% de la recaptació. Segons Roig, la responsabilitat fiscal implica que cada administració recapti només allò que necessita per acomplir les seves funcions. Fer-ho en nom d’una altra i després repartir porta al clientelisme, a la comoditat del subvencionat i, en definitiva, a la mediocritat econòmica de les finances públiques en què ens trobem nosaltres.
Mentrestant, a Europa preocupa el viratge econòmic i social del president François Hollande, en un moment en què el populisme d'extrema dreta està en ascens a tot Europa, però sobretot a França, on un de cada tres ciutadans recolza les idees del Front Nacional de Marine Le Pen, que ja supera Hollande en popularitat, com explica Carlos Carnicero a El Periódico.
Finalment, a pròposit del World Mobile Congress que comença la setmana vinent, llegim a l’editorial d’El País que la compra de Twitter per part de Facebook és vista amb recel, perquè sembla més una fugida endavant de Zuckerberg davant la pèrdua de clients de Facebook que una operació per incrementar els ingressos i els beneficis, i això podria provocar una bombolla tecnològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada