Avui, Núria Bosch critica a l’Ara la reforma impulsada pel Govern espanyol amb la llei de racionalitat i sostenibilitat de l’administració local, aprovada el desembre passat. Sosté que els municipis de menys de 20.000 habitants, que són els més perjudicats per la reforma, no tenen els problemes de sanejament que preten pal·liar la llei, com ho demostra el fet que l’endeutament local és del 4% del PIB, mentre el de tota l’administració pública espanyola supera el 90%; a més, la nova llei no respecta les competències exclusives en règim local que conté l’Estatut d’autonomia.
I seguint amb l’àmbit municipal, les primàries del PSC per a l’Ajuntament de Barcelona mostren una prefèrencia clara per Laia Bonet i Rocío Martínez-Sampere, les dues precandidates que van per lliure. Almenys, són les més ben posicionades a les xarxes socials, però, com diu Saül Gordillo a El Periódico, “després de la presentació d'avals i la proclamació de candidatures, s'haurà de veure si l'èxit en les xarxes equival a suport real a les urnes per elegir l'alcaldable socialista”.
A propòsit del procés sobiranista, Vicent Sanchis escriu a El Singular Digital sobre “l’unionisme servil de Durao Barroso”, arran de les declaracions que ha fet aquest cap de setmana a la BBC sobre els processos sobiranistes escocès i català. Segons Sanchis, s’expliquen perquè Durao aviat haurà de revalidar el càrrec al capdavant de la Comissió i necessita les complicitats de Londres i Madrid. Tanmateix, conclou que, amb gent d’aquesta alçada, “Europa no serà mai el que hauria de ser: un projecte polític seriós”.
Per la seva banda, Antoni Puigverd escriu a La Vanguardia, que sota el voleiar de banderes i emocions, en aquest moment Catalunya i Espanya s’estan disputant el repartiment del poder: Les elits de Madrid, procedents dels alts cossos de l'Estat, contra la menestralia catalana. I conclou que potser tot acabi novament en un "empat d'impotències".
Finalment, relacionat amb això, Xavier Antich parla de la raó de ser dels mercats financers, que no és sinó “aconseguir un tros més gran de pastís sense que els altres ho notin”, amb la connivència dels Estats, encara que impliqui privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues. I es pregunta, com sant Agustí al segle IV: "Si dels governs traiem la justícia, en què es converteixen sinó en bandes de lladres a gran escala?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada