L’abril de 2009, Albània va demanar l’ingrés a la UE, però encara no n’és membre perquè Europa li exigeix que elimini els casos de corrupció. Ho explica Xevi Xirgu a El Punt Avui, a propòsit de l’Eurobaròmetre que la comissària de Justícia va presentar ahir i que situa Espanya, amb Grècia i Itàlia, al podi dels països més corruptes. Calen, doncs, més esforços per canviar aquesta tendència tan generalitzada a Espanya perquè, com escriu avui Màrius Carol a La Vanguardia, “si no lluites per posa fi a la corrupció i la podridura, acabaràs formant-ne part”.
De moment, però, sembla que Rajoy basa tot el seu discurs en la recuperació econòmica, i fa ulls clucs a l’herència aznariana, que ha deixat autopistes sense cotxes a Madrid, aeroports sense avions a Castelló i Ciudad Real, AVE buits i tramvies fantasma, com explica Isabel Garcia Pagán. El còctel que formen l'explosió de la bombolla immobiliària, el 25% d'atur i el 25% d'economia submergida fa, doncs, que Europa estiri les orelles d’Espanya, com escriu Albert Sáez a El Periódico, però es troba com a resposta l’altivesa de Rajoy. Aquesta gallardia espanyola no agrada a Europa, i potser per això Margallo és el ministre que matisa més bé en el tema català.
I també ho fan Felipe González i Susana Díaz, que enfront de l’hostilitat de Rajoy, s’esforcen per rellançar el diàleg amb Mas. Ho llegim avui a l’editorial d’El País, que diu que és urgent tendir ponts, com el debat de Mas i González a La Sexta o la visita de la presidenta andalusa al president català. I conclou que “la qüestió de Catalunya forma part dels assumptes d’Estat, aquells que ningú no hauria d’utilitzar per esgarrapar vots”.
A propòsit del procés sobiranista català, Salvador Cardús escriu a l’Ara sobre la necessitat de la unitat política entre els partits que l’impulsen i, vist que no s’han posat d’acord per presentar una llista única a les europees, remarca que la unitat sí que serà imprescindible el dia després de la consulta, si n’hi ha. I tan important com la unitat dels partits serà la cohesió dels moviments sobiranistes, entorn d’un únic objectiu: l'assoliment de la plenitud política de Catalunya. Altrament, faríem el ridícul i, com va dir el president Mas dies enrere i recorda avui Pilar Rahola, "en política es pot fer tot menys el ridícul".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada