Dissabte la infanta Cristina declararà als jutjats de Plma. L'operatiu de seguretat costarà uns 300.000 euros públics, hi ha acreditts més de 300 mitjans d’arreu del món i es preveu que la vista tingui una durada excepcional, per la qual cosa la imputada disposarà el Palau de Marivent si vol descansar. Ho explica Sebastià Alzamora a l’Ara, que conclou que potser haurien d’haver actuat “amb més discreció, per no crear greuges comparatius amb la resta de ciutadans espanyols, que segons el rei Joan Carles són tots iguals davant de la justícia”.
I parlant de la legalitat, Enric Vila escriu a El Punt Avui que el relator de l'ONU per la promoció de la veritat, la justícia i la reparació ha alertat que la llei d'amnistia de 1977 és incompatible amb els compromisos internacionals adquirits per Espanya en relació amb els drets humans i en demana l'abolició. El seu moment, va permetre una transició aparentment modèlica, gràcies a la cultura de la por que es va generar. Tanmateix, afegeix Vila, ara que la geopolítica està canviant, les bases franquistes de l'Estat espanyol canten cada dia més al món, i més ho faran si s’impedeix la consulta als catalans. Davant d’això, cal reclamar a l’estat diàleg i l’aplicació de la democràcia, escriu Mònica Sabata a El Singular Digital.
Mentrestant, segons l’ONG Save the Children, a Espanya 2,8 milions de nens i adolescents viuen en risc de pobresa, com explica Rafel Nadal a La Vanguardia. És un símptoma alarmant, juntament amb l'escanyament dels assalariats, que contrasta amb l’actitud miop dels qui prenen decisions. Concretament, Nadal se sorprèn de la incapacitat dels poderosos d'assumir les seves obligacions ètiques, i de la manca d'atreviment dels partits progressistes, abans que la situació sigui insostenible.
També Itàlia passa per moments difícils i no se’n parla. El nord, tan ric, no sap trobar sortides a la crisi, mentre el sud continua condemnat i abandonat i a Roma fan comèdia amb la política, és a dir, “viuen de jugar alegrement als daus amb la vida i el benestar de tots els italians”. Ho escriu Xaiuer Bru de Sala a El Periódico, que conclou que Itàlia, com a Estat, és inviable.
Tanmateix, la situació realment drmàtica es viu al sud del mediterrani, on hi ha milers d’immigrants atrapats que volen saltar a l’anhelada Europa, com recorda Josep Playà a La Vanguardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada