David Trueba, el gran triomfador dels Goya, en el seu discurs va expressar afecte per Catalunya i va recomanar anar a conèixer la seva gent, perquè les coses no són com les expliquen "alguns locutors de ràdio i articulistes de premsa". I també va dir que li agradaria una Espanya on les escoles ensenyessin nocions de les diferents llengües de l'Estat. Ara entenem per què el ministre Wert va optar per no ser-hi. És clar que aquí uns treballadors de TV3 van optar perquè la gala dels Gaudí no existís, boicotejant-ne la transmissió en directe: flac favor a la indústria catalana del cinema, en la qual, diguem-ho tot, el català hi és residual.
Com també ho és en l’àmbit de la justícia. Ho recordava ahir Màrius Serra en l’acte de protesta per la sentència contra la immersió lingüística a l’escola. Esmentant unes dades del jutge Santiago Vidal, va destacar la paradoxa que un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dicta només l’1% de les sentències en català imposi el 25% de les classes en castellà quan ho demanen només 5 de les 600.000 famílies de Catalunya. L’editorial d’El Punt Avui diu que la societat catalana s'està cansant de la creació artificial de problemes i que caldrà mantenir-se alerta en defensa dels drets nacionals.
Sobre el procés sobiranista, Lluís Foix escriu a La Vanguardia que encara som a temps de tot, però recorda que les revolucions acaben triomfant quan no s’han fet els canvis a temps. En aquest sentit, exhorta Rajoy a moure fitxa davant el full de ruta que Mas ha presentat amb la data i la pregunta de la consulta.
I, pel que fa a la consulta, Carles Boix escriu a l’Ara que Govern i Parlament han d'establir urgentment unes regles clares que aclareixin si, per guanyar, el sí-sí ha de superar el 50% dels vots vàlids o simplement ha de ser l'opció més votada; altrament, la consulta tindrà un component d'incertesa i arbitrarietat que pot perjudicar greument el procés.
Finalment, sobre el judici de la infanta Cristina, Xavier Roig escriu a Nació Digital que en aquest sainet en què els fiscals intenten complaure els seus amos i la princesa, seguint el consell dels seus advocats, ens insulta la intel·ligència pretextant que va actuar per amor, només el jutge demostra voluntat per defensar les institucions democràtiques, quan tots cobren de l’erari públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada