“Rajoy va fer un discurs eufòric sobre economia i simple sobre Catalunya, i el resultat va ser el concert buf”. Aquest és el balanç de Pilar Rahola del debat d’ahir a les Corts. També a La Vanguardia, Fernando Onega afegeix que s’ha fet en clau electoral pensant més en les generals que en les europees, i Lluís Foix adverteix que es va debatre poc dels drets socials bàsics, en un moment en què les conseqüències de la crisi estan agreunjant l'abisme social i econòmic entre uns pocs que cada vegada tenen més i uns molts que cada vegada tenen menys, malgrat que ara “els millonaris vagin amb samarreta i els esclaus, amb corbata", com diu Pere Martí.
Fins ara, la crisi no ha tingut expressions violentes a Espanya gràcies a la família i les oenagés, que han evitat la fractura, segons escriu Anton Costas a El Periódico. Tanmateix, com llegim a l’editorial de La Vanguardia, Catalunya és la campiona dels impostos, per un mal finançament autonòmic i la mala gestió del tripartit. I, mentre la microeconomia se’n ressent, amb una caiguda salarial más pronunciada que el que s’havia dit oficialment, un informe del Banc d’Espanya indica un lent creixement de l’economia espanyola, com llegim a l’editorial d’El País.
Sobre el tema català, Joan Manuel Tresserres escriu a l’Ara que no podem supeditar la nostra política a l’atracció d’uns hipotètics suports europeus que mai no s’han produït i que l’Europa del pragmatisme dels estats no ha de marcar el trajecte que han de seguir les reivindicacions catalanes. Per això, conclou que el 9-N s’ha de votar, ja sigui en refèndum o en unes eleccions plebiscitàries.
Pel que fa al Mobile World Congress, que avui acaba a Barcelona, Xavier Serra Besalú escriu a El Punt Avui que ha deixat el nostre jovent abduït en una xarxa d'informacions volàtils i recorda que cada moment de la vida té el seu aprenentatge. Per això, es pregunta com podem salvar-los de les màquines i dels simples vincles digitals, i promoure en ells una certa internacionalització, després que Andreu Veà, expert mundial en tecnologies de la informació, hagi dit que la "privacitat és una anomalía temporal que ha durat 150 anys".
Acabem com ahir: Ernest Folch escriu avui a El Periódico que la sobtada notícia del fèmur de Millet suposa l'enèsim ajornament de la veritat i acosta Barcelona a Palerm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada