La Comissió Europea acaba de xifrar en 120.000 miIions d’euros el cost de la corrupció a la Unió cada any. Ho llegim a l’editoral d’El País, mentre a Espanya comença, segons diu Ernest Folch a El Periódico la segona temporada de la sèrie Gürtel, amb nits d'hotel per a Francisco Camps, l’aparició estel·lar d'Álvarez-Cascos i el protagonisme la incansable Ana Mato, tots membres d'aquell PP d'Aznar que es presentava com el guardià de la decència. I, segons, Folch, en aquest cas massiu de corrupció, el millor encara ha d'arribar.
No és estrany, doncs, que l’últim Baròmetre del CIS assenyali la corrupció i el frau com la principal preocupació dels espanyols, després de l’atur. Espanya s'enfronta amb una crisi que afecta totes les institucions de l'Estat i que s'expressa políticament en la decadència dels partits que s'alternen en el poder, com escriu a La Vanguardia Jordi Barbeta, que afegeix que les floretes que Rajoy i Rubalcaba s’han dedicat aquest cap de setmana s’expliquen perquè per a Rajoy i el PP és gairebé tan important com per a Rubalcaba que el PSOE continuï sent la seva única alternativa.
És evident, però, que els partits polítics han de canviar els seus plantejaments. De fet, a Catalunya ja ho estant fent, segons Toni Aira, que escriu a El Singular Digital que CiU, per exemple, ha deixar de ser el partit “piràmide”, amb molts nacionalistes a la base i pocs a la cúpula, i ara és més aviat un “cilindre”, on la base es fa escoltar pels qui lideren i ningú es fa escarafalls si cal votar per la independència.
Des d’una visió més general, Lluís Foix escriu que cal recuperar la visió humanista dels processos polítics i econòmics que han protagonitzat el miracle d'Europa en els últims 50 anys per evitar naufragi de societats senceres, víctimes de les seves fantasies consumistes. I diu que cal combatre amb fermesa la corrupció i alhora demostrar que la política és un servei i no un estatus.
Finalment, ara que comencen els Jocs Olímpics de Sotxi, Vicent Partal a El Punt Avui es pregunta si, en vista dels darrers atemptats a Rússia hi podrà haver “treva olímpica”. I on tampoc no hi ha treva és en el conflicte a TV3, en què, com escriu Mònica Planas a l’Ara, sembla que tots plegats s'oblidin que la pervivència de qualsevol mitjà passa pel respecte a l'audiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada