Avui parlarem de diàleg.
Diàleg entre Catalunya i Espanya, com el que va procurar establir Jordi Évole entre Artur Mas i Felipe González al programa Salvados d’ahir, que va ser un èxit que “hauria de fer avergonyir els que s'omplen la boca de diàleg i impedeixen espais així, on es parli amb calma i respecte d'un tema que omple tertúlies de ràdio i televisió amb voluntat més crispadora i demagògica que informativa”, escriu Carles Capdevila a l’Ara.
Per la seva banda, Antoni Puigverd a La Vanguardia diu que seria convenient “reconstruir l’àgora, és a dir, l’espai de diàleg,i valora especialment l’actitud d’alguns castellans com Herrero de Miñón i Rubio Llorente, que defugen la cridòria actual i, sense deixar-se portar per l'estrès emocional i el gregarisme, procuren construir espais de negociació i diàleg entre Catalunya i Espanya.
Un diàleg que cada vegda serà més necessari, sobretot si succeeix el que indica l’enquesta demolidora que publica avui El Periódico, que anuncia un mapa de fragmentació política que posarà fi al bipartidisme, amb la caiguda de PP i PSOE: Els populars es ressenten de l’efecte Aznar i, sobretot, de l’aparició, pel sector més dretà i ultraespanyol, de partits com Vox, UpyD y Movimiento Ciudadano. Aquest fet, paradoxalment, pot ser una oportunitat, segons Marçal Sintes, perquè el partit de Rajoy adopti l'estratègia encertada cercant el vot més centrat dels qui es troben entre l'aznarisme i el zapaterisme, i es produeixi l'esperat i definitiu aggiornamento de la dreta espanyola i la seva autèntica homologació amb les dretes europees de referència.
Tornant a les relacions Catalunya-Espanya, per restablir-les cal fomentar el diàleg, però també la intel·ligència política. Ahir Duran Lleida twitejava que no és estrany que creixi l’independentisme si es continua insultant la intel·ligència, suprimint tot el que no agrada, com l’Acadèmia valenciana de la llengua, que reconeix la unitat del català, o les balances fiscals, que evidencien l’espoli de Catalunya.
A propòsit d’això, Vicent Sanchís escriu a El Singular Digital que quan es tracta de treballar amb pretensions científiques es demana als investigadors distanciament, asèpsia, equilibri, fins i tot una certa indiferència, mentre que Ángel de la Fuente, atenent les opinions que ha manifestat els darrers temps amb relació al tema, no és un analista honrat sinó un ideòleg al servei d’una causa.
En definitiva, amb menys ideologia i més intel·ligència, segurament seria més viable el diàleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada