Avui La Vanguardia parla de dos sectors socialment molt sensibles: l’educació i la sanitat. A l’editorial, troba encert sotmetre a un examen específic els qui vulguin estudiar Magisteri, atès que el 30% d'examinands de selectivitat que demanaven plaça a les facultats d'Educació van obtenir, el curs 2011-2012, una nota en llengua de 5 punts o menys. Encara que la mesura no agrada als degans d’aquestes facultats, com deia Víctor Hugo: "El futur està a les mans del mestre d'escola.”
Per la seva banda, Clara Sanchís parla de la marea blanca, una protesta massiva que ha aconseguit la suspensió del procés de privatització a Madrid, i recorda que no es pot fer negoci amb el dolor i la malaltia de la gent amb menys recursos, i menys qun hi ha dos exconsellers de Sanitat imputats per suborn i prevaricació.
Relacionat amb això, Julia Otero a El Periódico parla del diner brut i el relaciona amb el problema de la moralitat de pagar impostos. “Quan els ciutadans s'empassen cada dia un gripau per esmorzar, que no és tant la corrupció com la impunitat amb què es resol –diu– és difícil demanar-los una consciència fiscal que no tenen les elits.”
I parlant d’irregularitats, Lucia Etxebarria afirma a l’Ara com Rajoy s’ha carregat PerroJota, sobrenom amb que es coneix el fins ara director d'El Mundo, i diu que, ens caigui més bé o més malament el personatge, “quan un govern pot intervenir en el nom del director d'un diari que li molesta, potser és que ja no vivim en democràcia".
Pel que fa a la informació econòmica, llegim que uns set milions de turistes van visitar Barcelona l’any passat, és a dir, més que tots els estrangers que van visitar el Brasil. Tanmateix, com explica Ramon Suñé a La Vanguardia, aquesta pressió turística, combinada amb el problema de l’actualització dels lloguers, ha obligat a tancar moltes botigues històriques.
Finalment, en política internacional, l’editorial d’El País comenta la reducció de l’edat de jubilació dels 67 als 63 anys a Alemanya, que descriu com un gir soialdemòcrata de la cancellera Merkel. I Navarro Arisa a El Punt Avui fa balanç de la farse de reunió al castell de Montreux per intentar trobar un acord polític que posi fi a la tragèdia siriana i diu que, a la vista dels pobres resultats, “la comunitat internacional no li importen gens els 130.000 morts ni els dos milions de refugiats que ha ocasionat el conflicte. ”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada