Avui, l’editorial de La Vanguardia parla de les previsions econòmiques per al 2014 i assenyala que les economies emergents, amb la Xina al capdavant, continuaran creixent, però menys, i la seva evolució estarà lligada a l'impacte financer que pugui tenir l'eventual retirada dels estímuls monetaris milionaris de la Reserva Federal dels Estats Units, país que registrarà un creixement de fins al 4%, enfront de l’1% de la Unió Europea i el Japó.
Precisament, als Estats Units, l’agència Bloomberg i The Wall Street Journal veuen Espanya com un país que torna a interessar perquè “produir aquí cada dia és més barat i hi ha moltes empreses que es venen a preus tirats”. Ho explica Carlos Elordi a l’article “Espanya vista des de l’exterior” que publica El Periódico.
No sabem si aquesta imatge exterior forma part de la marca España, però sorprèn que mentre l’Alt Comissionat Carlos Espinosa de los Monteros n’intenta vendre les bondats al Círculo Ecuestre i diu que Catalunya no té marca pròpia, va el president Rajoy a la Casa Blanca i parla del cas català davant d’Obama. “Tal promoció del procés català al cor informatiu del món és típica de les paradoxes hispanes”, escriu Jordi Balló a La Vanguardia, en un interessant article sobre “la idea de projecció” en què conclou que, més que intentar vendre marques pròpies al món, “el realment interessant és deixar que les etiquetes te les posin els altres“. També parla de la marca España Francesc Sanuy a El Singular Digital.
I a propòsit de les identitats, Joan Barril escriu a El Periódico sobre la “Memòria selectiva”, que ens porta a glorificar els catalans de fa tres segles, amb la commemoració dels fets de 1714, mentre persisteix l'oblit d’un catalans vençuts que van ser els nostres avis, ara que es compliran 75 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
Finalment, d’entre els molts articles que parlen de la crisi al PSC, destaco el de Xevi Xirgu a El Punt Avui sobre l’”Obediència deguda” en què conclou que “així com les primàries comencen a ser una pràctica habitual per combinar l'opinió del partit amb la dels electors –i el PSC en farà a Barcelona–, les llistes obertes a hores d'ara ja són un clam”. Així s’evitaria la “barrabassa”, segons Rahola, que els aparells dels partits imposessin l’obediència de vot als seus diputats, com fa ara el PSOE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada