El Descosit, 23.01.2014

Avui Jordi Barbeta parla a La Vanguardia de les paradoxes que es van viure ahir al Parlament: tenia lloc l’esdeveniment més important de la legislatura, com és l’aprovació dels pressupostos que poden donar estabilitat al govern Mas i al procés sobiranista fins al 2016 i, però quan l’hemicicle no estava buit la notícia era a l’ultima fila. Allí hi havia tres diputats del PSC patint el bullying a què els estava sotmetent el seu partit, segons escriu Toni Aira a El Singular Digital, en una estampa més pròpia d’un pati d’escola que d’un Parlament que es vol sobirà. Jofre Llombart afegeix a El Punt Avui que els van sancionar no “al racó per pensar”, com diu la pedagogia moderna, sinó “per haver pensat” en qüestions “nacionals”, encara que Geli hagués fet una dura oposició en qüestions “socials” al conseller Boi Ruiz.

Ara els nous companys de pupitre d’Elena, Ventura i Geli són els diputats de Ciutadans, amb el martell d’heretges Jordi Cañas, ara esdevingut heretge ell mateix, com escriu Francesc Puigpelat a Nació Digital. El partit que volia donar una imatge regeneracionista, de gent aliena a l’establishment i de persones noves, ha caigut en els mateixos vicis dels grans partits instal·lats. Com el Partit Comunista Xinès, del qual s’han descobert nous episodis de corrupció, dels quals avui es fa ressò l’editorial d’El País, que diu que el més preocupant és com han reaccionat les autoritats xineses davant l’esclat d’aquest ChinaLeaks: a l’interior, jutjant l’advocat Xu Zhiyong, líder d’un moviment ciutadà contra la corrupció, acusat d’”alteració de l’ordre públic”, i a l’exterior bloquejant les webs dels mitjans que en parlen, com The Guardian, Le Monde o El País mateix, que conclou que, si la Xina de debò vol combatre la corrupció i endreçar la política i l’economia, haurà de desmantellar el règim de partit únic. Per la seva banda, Lluís Foix afegeix a La Vanguardia que, amb la globalització de les noves tecnologies, la corrupció, l'engany i les trampes ja no es poden amagar, ni en una dictadura, i que en el futur la intimitat serà privilegi de pastors i solitaris.

I és en aquesta intimitat que deixem que entri cada dia la ràdio per fer-nos companyia, com escriu Carles Capdevila a l’Ara. Una companyia insubstituïble, que informa, entreté i emociona. Per això, avui els oients del País Valencià se senten més orfes i menys lliures que ahir. Com els xinesos, vaja!