Llegim l’editorial de La Vanguardia que Rubalcaba ha demanat la reforma territorial al Congrés, davant del desgavell financer de moltes comunitats autònomes, al qual cal afegir la reivindicació catalana i el ressorgiment de la qüestió basca, amb la multitudinària manifestació d’aquest cap de setmana a Bilbao. Aquesta iniciativa del PSOE va en la línia de la reforma de la Constitució insinuada pel president del Congrés el 6 de desembre passat i reiterada pel rei al discurs de Nadal.
Per la seva banda, l’estratègia del PP per rebatre el procés sobiranista consistirà a venir a Barcelona “per desmentir que hi hagi cap situació fiscal, institucional o lingüística que justifiqui que molts catalans vulguin deixar de ser espanyols”. Ho escriu Francesc Marc Álvaro, que titlla aquesta estratègia de “guerra de desgast” basada a no parlar del nucli real del conflicte, perquè el PP pensa que l’adversari caurà per esgotament.
I ambdues estratègies es produeixen en vigílies que el Parlament aprovi dijous sol·licitar al Congrés la transferència de la competència per poder fer el referèndum. En parlava ahir Miquel Iceta a El Periódico i explicava els tres motius pels quals el PSC hi votarà en contra: perquè contravé la Constitució, perquè és una estratagema que busca un motiu més per justificar una declaració unilateral d’independència i perquè el Consell Nacional del passat novembre va acordar votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament acordada amb el govern espanyol.
Tanmateix, no s’entén que el PSC es negués també a assistir als actes d’inauguració del Tricentenari dissabte passat a la Seu Vella de Lleida. Segons Agustí Colomines, fou un error no anar-hi per no voler avalar el procés sobiranista i demostra una esgarrifosa involució política del PSC, “en transició des del catalanisme d’esquerres cap a l’espanyolisme esquerrà”. Ho llegim a El Singular Digital, en un article titulat “El PSC i el 1714”.
No voldria acabar, però, sense parlar de l’amor, doblement protagonista aquest cap de setmana. Si divendres l’advocat Silva afirmava que la Infanta havia actuat per amor al seu marit i que una persona enamorada d'una altra hi confia a cegues, com recorda irònicament Xevi Sala a El Punt Avui, dissabte descobríem la festa de cap d’any del president Hollande amb una actriu, que ha motivat l’hospitalització de la seva actual companya i ha sacsejat la política francesa, com llegim a l’Ara.
Ai, l’amour!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada