Com ja és tradició, l’any va començar a la vella Europa amb les notes alegres de Strauss al Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena. Enguany, però, fou un concert especial, perquè es commemorava el centenari de l’esclat de la I Guerra Mundial, arran de l’assassinat de l’arxiduc austríac a Sarajevo. Daniel Baremboim ho va tenir en compte a l’hora de confegir el programa i va oferir “un concert gens banal sobre la banalitat”, que va convertir en un al·legat a favor de la pau com explica avui Rosa Massagué a El Periódico.
I per promoure la cultura de la pau, els periodisme hi té un paper important. En parla López Burniol a El Punt Avui a propòsit de Camus, que a banda d’un gran escriptor fou un periodista decent, que va demanar als intel·lectuals i reporters de la seva època que complissin quatre obligacions: “1. Reconèixer el totalitarisme i denunciar-lo. 2. No mentir, i saber confessar el que s'ignora. 3. Negar-se a dominar. I 4. Negar-se sempre a tota classe de despotisme, àdhuc provisional.”
Si repassem, però, els nostres , sembla que estem lluny dels anhels de Camus. Per exemple, per cap d’any, El País publicava un editorial a propòsit del discurs d’Artur Mas, titulat “Monólogos”, en què descrivia la intervenció del president com un gest d”intransigència amb guants de seda”. En parla avui Melcior Comes a El Singular Digital, en un article titular “Els amables unionistes” en què es pregunta com podem queixar-nos de la poca qualitat de la nostra educació, si hem fet catedràtics a persones que escriuen comentaris tan poc acurats com aquest i, en canvi, callen davant les paraules de Monago desitjant la presó per a Mas aquest 2014. No oblidem que Monago és president d’Extremadura en virtut de l’estat de les autonomies que van aconseguir els catalans gràcies a les seves reivindicacions en restaurar-se la democràcia, com assenyala Pilar Rahola.
Finalment, a propòsit de la carta de Mas a les cancelleries europees, Xavier Roig ens recorda al diari Ara que els catalans estem “Sols” en les nostres reivindicacions sobiranistes i que en política internacional no hi ha amics sinó aliats, moguts per interessos. Com els que tenen ara els alemanys en el corredor mediterrani, que ha reconegut fins i tot el secretari general de la CNT. Ho explica Josep Vicent Boira a La Vanguardia d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada