Avui, Josep Ramoneda, en un article titulat significativament “A favor de la política” que publica l’Ara, parla de les mobilitzacions socials actuals, com la Via Catalana a casa nostra o la marea blanca a Madrid, i diu que s’expliquen perquè la gent té la sensació que no pinta res en la presa de decisions i comença a entendre que és hora de prendre la paraula. Són un senyal, doncs, que s'està trencant l'espiral de la indiferència.
Això contrasta, i molt, amb les afirmacions d’alguns polítics, com M. Dolores de Cospedal, quan parla dels qui volen obtenir drets a cop de matxet, o com Rajoy, amb el seu ja famós “lo que no puede ser, no puede ser y además es impossible” amb què introdueix totes les seves invocacions al diàleg, com recorda Francesc Sanuy a El Singular Digital en un article titulat “No tot són flors i violes”, en què sosté que a Madrid n’hi ha que sostenen que la solidaritat de Catalunya ha de ser unidireccional, il·limitada i perpètua. Potser per això Montoro ha decidit suprimir les balances fiscals, quan ja fa anys que no apareixen, decidió que ha sorprès Guillem Lopez Casasnovas, que escriu a La Vanguardia que troba il•lògic aquest tutelatge de les dades per part del ministeri davant la demanda legítima del Parlament català, amb l’argument que es puguin malinterpretar.
Potser per tot plegat César Molinas sosté que estem vivint en un règim polític en crisi, perquè no és capaç de respondre per si mateix als problemes, i deslegitimat, perquè gran part de la població no el considera just i no està disposada a complir les seves normes. Ho va dir ahir a Barcelona, en una conferència sobre el futur del nostre país, organitzada per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i el Cercle del Liceu, de la qual parla avui Jordi Barbeta.
Finalment, Joan Barril escriu a El Periódico sobre el dinar a Fonteta i diu que, a banda de refutar la tesi de Fernandez Diaz segons la qual a Catalunya la gent no es troba a taula ni per Nadal, ha estat la metàfora d'uns quants devoradors de ciutadans, disposats a trobar-se i saludar-se com a bons comensals, mentre no es parli del dret de votar. És a dir, res a veure amb els plurals i democràtics sopars que organitzava Pere Portabella també a l’Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada