Si abans-d’ahir la majoria dels mitjans feien balanç del 2013, avui s’orienten més cap al nou any i el futur que ens hi espera.
Pilar Rahola diu a La Vanguardia que, si fins ara “vivíem en la poesia dels anhels, ara haurem de concretar la prosa dels fets, i res no serà regalat”. Perquè el 2014 serà un repte, tant per als catalans, “que hem de fer les coses més bé que mai, plantejades en positiu, amb el màxim consens possible i amb un rigor democràtic impecable”, com per als espanyols, perquè després de la maldestra gestió de la corrupció i la sospita generalitzada de controlar el poder judicial, “una gestió inflexible de la qüestió catalana remataria el desprestigi d’Espanya a Europa.”
Carles Capdevila escriu a l’Ara que, si no volem ser ingenus, els catalans hem d’assumir que “el canvi de cicle tindrà més a veure amb l'actitud i l'empenta pròpia que en la creença que les coses ens les arreglaran”. I en aquest sentit, diu que ha notat, “en les felicitacions del 31 de l'1, i en les celebracions, moltes ganes que aquest sigui un bon any”. Això no és cap garantia d’èxit, naturalment, però només si tenim claríssim que ens en volem sortir ens en podrem sortir.
Potser per això, Manuel Cuyàs reclama, al seu article “Victòria” que publica l’Avui, que, a banda de l’èpica que tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona ens incentivaran amb la rememoració dels actes del setembre de 1714, necessitem també la moral de victòria que ens pot donar recordar l’èxit de la Mancomunitat de Catalunya, nascuda ara fa cent anys. En aquest sentit, troba a faltar que la Generalitat, de la qual la Mancomunitat va ser l'embrió, no s’hagi implicat més en l'organització dels actes commemoratius d’aquella institució que va crear Enric Prat de la Riba l’any 1914 amb la unió de les quatre diputacions catalanes.
Finalment, dues notícies sobre el procés català. D’una banda, els informes antiindependentistes del ministre Margallo a les ambaixades, que segons diu Francesc Puigpelat a Nació Digital fan versemblant una independència que Rajoy veu impossible. I, de l’altra, la visita del president espanyol i la socialista Susana Díaz a Catalunya per febrer, que segons El Singular Digital difícilment convenceran perquè no faran el que faria qualsevol viatjant que vingués a oferir-nos un producte: intentar agradar i acostar-se una mica als ciutadans del lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada