Avui Carles Ramió escriu
a El Periódico que en el procés català
tot va molt ràpid, fins al punt que sembla que independència està a la
cantonada. Però res més lluny de la realitat. Perquè ara el procés ja no depèn de
Catalunya, sinó d'Espanya i del context internacional i és difícil exigir
la mateixa rapidesa als de fora, ja que per a ells som un problema més entre
molts altres (en el cas d'Espanya) o un problema nou i molt marginal (en el cas
internacional). I conclou que “O canviem el ritme o acabarem perdent
força.”
Un bon exemple d’aquesta
diferent percepció del problema el veiem a la premsa d’avui: mentre Joan M.
Tresserras escriu a l’Ara que el cicle
polític actual no durarà més de deu o setze mesos, Jaume Sobrequés a El Punt Avui fa un repàs històric del
que ha succeït a Catalunya els darrers 300 anys i conclou que això no té remei perquè mai no hem tingut
aliats a Espanya. I ho il·lustra amb una frase que va pronunciar l’any 1938 el
president socialista espanyol Juan Negrín quan el govern de la República estava
instal·lat a Barcelona: “Antes de consentir campañas nacionalistas que nos
lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco.”
El més sorprenent, però, és
que aquesta contundència en les declaracions dels politics d’ahir, en plena guerra civil, la trobem en
els intel·lectuals espanyols d’avui, cap dels quals s’ha manifestat públicament
a favor del dret a decidir, malgrat que vivim en una democràcia consolidada. Ben al contrari, Francesc Marc Alvaro recorda avui a
La Vanguarda un article que va
escriure fa poc el catedràtic de Sociologia Enrique Gil Calvo, que sorprèn en
un acadèmic del seu nivel, per la ignorància que exhibeix, en què considera
un enigma "la súbita conversión de los catalanes al nacionalismo étnico,
victimista y antiespañol" i es pregunta "¿cómo es posible que el
pueblo más culto, moderno e ilustrado de la península Ibérica haya caído en
semejante regresión irracional?".
Malgrat que els
prejudicis entre les dues parts dificulten el raonament i del diàleg, com
escriu avui el savi Lluís Foix, cal seguir buscant punts de trobada per evitar
una ruptura que no estaría exempta de moltes tensions. Si no, que ho preguntin al PSC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada