16 de gener del 2014

El Descosit, 16.01.2014

Avui Carles Ramió escriu a El Periódico que en el procés català tot va molt ràpid, fins al punt que sembla que independència està a la cantonada. Però res més lluny de la realitat. Perquè ara el procés ja no depèn de Catalunya, sinó d'Espanya i del context internacional i és difícil exigir la mateixa rapidesa als de fora, ja que per a ells som un problema més entre molts altres (en el cas d'Espanya) o un problema nou i molt marginal (en el cas internacional). I conclou que “O canviem el ritme o acabarem perdent força.”

Un bon exemple d’aquesta diferent percepció del problema el veiem a la premsa d’avui: mentre Joan M. Tresserras escriu a l’Ara que el cicle polític actual no durarà més de deu o setze mesos, Jaume Sobrequés a El Punt Avui fa un repàs històric del que ha succeït a Catalunya els darrers 300 anys i conclou que això no té remei perquè mai no hem tingut aliats a Espanya. I ho il·lustra amb una frase que va pronunciar l’any 1938 el president socialista espanyol Juan Negrín quan el govern de la República estava instal·lat a Barcelona: “Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco.”

El més sorprenent, però, és que aquesta contundència en les declaracions dels politics d’ahir, en plena guerra civil, la trobem en els intel·lectuals espanyols d’avui, cap dels quals s’ha manifestat públicament a favor del dret a decidir, malgrat que vivim en una democràcia consolidada. Ben al contrari, Francesc Marc Alvaro recorda avui a La Vanguarda un article que va escriure fa poc el catedràtic de Sociologia Enrique Gil Calvo, que sorprèn en un acadèmic del seu nivel, per la ignorància que exhibeix, en què considera un enigma "la súbita conversión de los catalanes al nacionalismo étnico, victimista y antiespañol" i es pregunta "¿cómo es posible que el pueblo más culto, moderno e ilustrado de la península Ibérica haya caído en semejante regresión irracional?".

Malgrat que els prejudicis entre les dues parts dificulten el raonament i del diàleg, com escriu avui el savi Lluís Foix, cal seguir buscant punts de trobada per evitar una ruptura que no estaría exempta de moltes tensions. Si no, que ho preguntin al PSC.