30 de gener del 2014

El Descosit, 30.01.2014

Vicent Partal escriu a El Punt Avui sobre el “menyspreu” que fa demostrar Alicia Sanchez Camacho no acudint a la compareixença del Parlament sobre el cas Camarga i diu que no pot reclamar el respecte i el compliment de la llei qui no la compleix. Ni exigir que es respectin les formes institucionals qui les trenca. I conclou que “el menyspreu en política sempre acaba passant factura”.

I sense sortir del Parlament, Ernest Folch parla a El Periódico del “xantatge descarat” dels promotors de BCNWorld, que es van presentar a la cambra catalana per demanar que se’ls rebaixi la fiscalitat sobre el joc. És a dir, “ni parcs temàtics, ni resorts, ni projectes alternatius”. L’operació, doncs, comença a recordar les maneres del Sr. Adelson.

I ara podríem fer un incís i parlar de l’economia submergida, però no ho farem perquè és una contradicció pretendre xifrar-la si realment és “submergida”. I els qui diuen que ha crescut, no han fet res per impedir-jo?

Toni Aira a El Singular Digital parla de l’evolució del PP, que mentre era a l'oposició s’esforçava per conquerir centre, però amb la majoria absoluta va veure's empès novament cap a la dreta més dreta. Tanmateix, ara veu que en aquest petit reducte no troba espai: s'hi han ubicat Ciutadans, UPyD i Vox, cosa que fa pensar que a les eleccions europees el PP pot patir un daltabaix. El mes curiós del cas és que el PSOE, en comptes d’aprofitar l’ocasió per conquerir el centre pacti amb el PP controls previs per evitar el referèndum català.

Sortint d’Espanya i mirant a Europa, Lluís Foix escriu a La Vanguardia que el conflicte d’Ucraïna determinarà els límits fronterers entre Europa i Rússia. En els enfrontaments de Kiev es debat el futur de l’imperialisme rus: Putin sap que no es pot annexionar Ucraïna però vol tenir-la controlada perquè no sucumbeixi als cants de sirena d’Europa.

Finalment, l’editorial d’El País parla de la “presidència declinant” d’Obama. Diu que, si bé pocs neguen al president Barack Obama la capacitat de fer discursos brillants, governar és tota una altra cosa. En el discurs de la Unió, s’ha evidenciat la seva impotència per enfrontar-se a l’oposició hostil del Congrés, de majoria republicana, però també de la baixa credibilitat que li donen les enquestes per haver incomplert moltes promeses, relatives a Guantánamo, a Siria o al canvi climàtic.