Avui a La Vanguardia, Fernando Onega es pregunta com és que el darrer informe de l’OCDE considera els nostres fills els últims de la classe. I n’aventura una resposta a l’article titulat “Escuela de ladrones”: diu que potser això és degut al que veuen cada dia als mitjans de comunicació: “las diversas y entretenidas, siempre enriquecedoras, formas de robar a mansalva desde posiciones de alta dignidad y representación”.
Aquesta setmana, per exemple, sis dels bancs més prestigiosos del món han estat multats severament per la Comissió Europea perquè es dedicaven a manipular a favor seu els tipus de interès de referència interbancaris que regulen les hipoteques i els crèdits de milions de ciutadans. I, a casa nostra, els costos desorbitats de la privatització i liberalització de les empreses energètiques s’han repercutit als ciutadans amb un augment d’entre el 30 i el 50% als rebuts de l’aigua, la llum i el gas els darrers cinc anys, com diu Lluís Foix al seu article d’avui.
Són les “Elits extractives” de què parla Xavier Diaz a El Punt Avui. És a dir, “aquells grups dirigents que defensen la seva supremacia al cim de la piràmide, i perjudiquen greument l'interès general”, segons el concepte encunyat pels economistes Daren Acemoglu i James Robinson. Com assenyala Joaquim Vilarnau a l'anuari Media.Cat, en els engranatges de poder espanyol, als partits, a les constructores, a la banca i als antics monopolis públics privatitzats persisteixen unes elits franquistes que, per mantenir els antics privilegis, no dubten a fer pujades arbitràries en la tarifa energètica o a promoure reformes laborals, encara que això aboqui milions d'espanyols a la pobresa.
D’això, en parlen poc els diaris, que opten més pels relats de ficció, com els minidrones teledirigits d’Amazon o el camí de flors i violes de la independència de Catalunya. Avui a El Periódico Ernest Folch i Xavier Rius denuncien aquest silenci. Folch es pregunta per què no parlem dels drones de veritat, amb què l'Exèrcit nord-americà mata almenys 130 persones cada any al Pakistan. I Rius planteja una qüestió que ni CiU ni ERC responen: què farem després que la Moncloa o el Congrés impedeixin la consulta, o si Madrid es nega a negociar, en cas de triomf independentista en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries?
Potser si busquéssim respondre aquestes preguntes ens alliberaríem de l’esclavatge mental de què parla avui Joan M. Tresseras al diari Ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada