Ara que el Parlament és a punt d’aprovar la Llei de transparència, Carles Ramió recorda a El Periódico que “per transparència no s'ha d'entendre webs específiques de divulgació del que es fa, que a vegades és màrqueting institucional, sinó proporcionar informació clara sobre com es prenen les decisions i amb quines motivacions”. I afegeix que és imprescindible que les lleis obliguin d'ofici a destinar part del pressupost a l'avaluació de qualsevol política pública, i que el Parlament en pugui fer l’escrutini, si no volem tenir una llei de transparència traslúcida.
Mentrestant, Carles Capdevila explica a l’Ara les darreres revelacions sobre l’espionatge nord-americà que ha fet públiques el New York Times, que inclouen el reconeixement facial de les fotos, i conclou que “mentre discutim si Snowden és o no l’heroi modern per l’afer WikiLeaks, cliquem “M’agrada”, ens apassiona estar geolocalitzats, acceptem cookies i fem “OK” a “He llegit les condicions” sense haver-ho fet, confiant que, com que som bona gent, ningú no ens voldrà cap mal ni en farà mal ús.
I és que, com diu Enric Sierra a La Vanguardia, som una generació e-mmersiva, en què segons el darrer informe del World Internet Project el 100% dels joves espanyols d’entre 16 i 18 anys estan connectats a Internet. Aquest estudi revela que els usuaris valoren molt més la llibertat d'expressió a la xarxa, especialment en la crítica als governs, que la protecció de la seva intimitat.
Davant d’aquesta realitat, l’escola ha de tenir un paper important. Per afirmar que l'ensenyament és clau i refermar el compromís per una escola de qualitat i equitativa, que tingui present la cohesió social, Som Escola convoca el 14 de juny una nova jornada reivindicativa, com llegim a l’editorial d’El Punt Avui, en què també vol defensar la competència de l'alumnat en almenys tres llengües, sostenir que la segregació lingüística és un error pedagògic greu i denunciar l'obsessió malaltissa del ministre Wert envers la llengua catalana.
Finalment, fent balanç de les eleccions europees, Vicent Sanchís escriu a El Singular Digital sobre els tres punts febles de Convergència i a Nació Digital sobre els d’Esquerra. Al partit de Junqueras li critica la manc de quadres dirigents, l’arribisme desbocat d’alguns d’ells i el seu sectarisme. Pel que fa al partit de Mas, la Unió comandada per Duran, el llast del passat i la por de fer un pas endavant en el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada