Avui Rafel Nadal parla a La Vanguardia de l’espiral autodestructiva de la política, evidenciada arran de les eleccions de diumenge passat, que el porten a concloure que Europa no tindrà qui la defensi en aquesta legislatura. Adverteix que, si els partits no responen als grans corrents socials i segueixen actuant com a agències de col·locació; tanmateix augura que els grans partits no rectificaran la seva conducta, sobretot perquè són dirigits per la pitjor generació de líders que hem conegut. Potser amb l’excepció del flamant Pablo Iglesias, el colitas, i per això els de sempre ja han posat en marxa tota la maquinària, la que es veu i també la que es mou a la zona fosca, per trobar-li qualsevol debilitat, segons escriu Julia Otero a El Periódico.
Ignasi Aragay recorda a l’Ara que, superada la transició, vam deixar la política en mans dels qui havien estat perseguits pels grisos, havien gosat trencar la legalitat de la dictadura i havien anat contra el sistema. Ara es torna a viure un dèficit democràtic, però això no justifica que, per canviar les coses, s’hagi de justificar l’ús de la violència que hem vist les nits passades a Can Vies. Potser la diferència respecte de la transició és, precisament, la manca de líders forts, que es comprometin personalment en la defensa de la seva causa. Un dels problemes amb què es troba l’alcalde Trias a Sants és la manca d’un interlocutor dialogant que defensi les reivindicacions de tots els manifestants.
Tanmateix, la violència que han exercit uns quants individus no identificats no pot desacreditar la feina estimable d'uns moviments socials que serveixen per donar un ús alternatiu a la pura especulació immobiliària. Per això, l’editorial d’El Punt Avui diu que quan el diàleg falla, més diàleg, procurant aïllar els esvalotadors professionals.
Mentrestant, a les comarques tarragonines, amb 113.000 aturats, se’ls presenta el dilema mefistofèlic, com diu Xavier Grasset a Nació Digital, d’acceptar la construcció de BCN World, un espai de joc que, però, crearà 30.000 nous llocs de treball. També aquí ha calgut una solució negociada, sense blancs i negres, que ara s’ha d’explicar bé a la ciutadania.
Amb tot, és evident que cal rebaixar les altes taxes d’atur, que sumades a l’alarmant descens de la natalitat, fan preveure greus problemes amb les pensions d’aquí 25, com llegim a l’editorial de La Vanguardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada