Avui, Joan Barril escriu a El Periódico que les eleccions europees són el mirall de l'ànima dels partits i no voler veure el que passa diu molt poc de la responsabilitat d'aquestes organitzacions. És el cas, per exemple, del PP, que insisteix en la il·legalitat de la consulta, quan Catalunya ha perdut 100.000 vots i ja és la cinquena força. Junt amb el PSOE, són els grans derrotats d’aquests comicis, de manera que la crisi ja és política, com escriu Antoni Puigverd a La Vanguardia, mentre el procés es veu reforçat a Catalunya, sobretot a comarques, com assenyala Francesc Canosa a El Punt Avui, però també a l’àrea metropolitana, on el vot socialista s’ha vist superat pel d’Esquerra, com apunta Neus Tomàs a El Periódico. En definitiva, el sobiranisme guanya vots, però no té instruments d’Estat ni complicitat internacional.
Pel que fa a Europa, el que havien de ser unes eleccions de tràmit han provocat una tempesta amb destrosses importants a França, on la dreta s’ha vist superada pel Front Nacional, cosa que pot alargar l’agonia d’Hollande, i al Regne Unit, on el referèndum sobre Europa serà un malson per Cameron i donarà encara més ales a l’UKIP. En canvi, com observa Josep Ramoneda a l’Ara, se’n salven Alemanya i Itàlia, perquè Angela Merkel i Matteo Renzi han sabut conjugar projecte polític i acció sense transferir les culpes als altres.
Davant d’aquest panorama, el FMI va emetre ahir el seu informe sobre l’economia espanyola, en què recomana més moderació salarial i més pressió fiscal. Tanmateix, segons l’editorial d’El País, sembla difícil la recuperació amb l’expectativa d’uns salaris més baixos, en un mercat laboral on abunden els contractes a temps parcial.
Malgrat tot, vivim en una bassa d’oli comparat amb el que passa al món. Avui Joaquín Luna explica a La Vanguardia que, al Pakistan, una dona de 25 anys embarassada ha mort lapidada a mans del pare i germans, disconformes amb el matrimoni de la jove. I el pitjor de tot és que coses semblants estan succeint avui també a Bagdad, a l’Alger o a Damasc.
Mentrestant, a Egipte, el full de ruta marcat per l’exèrcit després de fer-se amb el poder no tan sols prescindeix de la democratització, sinó que ha fet créixer la repressió i la violència contra qualsevol oposició, com explica Luz Gómez a El País.
Així està el nostre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada