A propòsit dels resultats de les europees, Antoni Puigverd escriu a La Vanguardia que s'està consolidant una nova línia divisòria a Europa: la que separa els partits de sistema, encara hegemònics, dels partits-protesta, com el Front Nacional a França o Syriza a Grècia, nascuts d'una democràcia paternalista, que infantilitza el votant i només li deixa dues sortides: la integració o la indignació.
Davant d’això, Joan Salicrú considera a El Periódico que és bo recordar novament les trenta passes que separaven la trinxera alemanya de la francesa a la batalla de Verdum, com a paradigma de l’enfrontament francoalemany al continent, que van motivar que els francesos Schuman i Monnet proposessin a l'alemany Adenauer intentar evitar nous enfrontaments en el futur, compartint els recursos en disputa. Així nasqué la nova Europa i avui, encara que discutim aferrissadament sobre les polítiques comunes d'austeritat o de creixement, almenys no ens matem.
En l’àmbit català, David Miró escriu a l’Ara que el resultat d’ahir dibuixa un nou bipartidisme sobiranista a Catalunya, amb dos lideratges forts a banda i banda de l’espectre ideològic, i sense alternativa a la vista. Per la seva banda, Vicent Sanchis a El Punt Avui destaca, com a victòries d’ahir, l'augment de la participació a Catalunya amb més de 10 punts i el triomf de les forces sobiranistes en uns comicis europeus, atès que Esquerra, CiU i Iniciativa es van fer amb el 56%. Entre les derrotes, les ensorrades del PSC, perdent més de 20 punts i del PP, que a Catalunya passa a ser cinquena força, amb menys del 10% dels vots.
Per la seva banda, Agustí Colominas escriu a El Singular Digital que, a mesura que el sobiranisme avança, se soscava el lideratge del president Mas, el líder més sobiranista que ha tingut mai Convergència, i alerta que els resultats d’aquestes eleccions poden tenir repercussions internes, perquè a CiU ha caigut el diluvi, encara que el maquillin, alhora que augmenta la responsabilitat d’Oriol Junqueras i ERC sobre el futur del procés.
Tornant a Europa, caldrà tenir en compte el que va dir ahir el primer ministre francès: "Aquest escrutini és un terratrèmol i Europa hi ha de respondre molt de pressa".
Poc es podia imaginar el Señor Buebo quan va instaurar el Primer Dia Mundial de l’Orgull Friqui el 2006, precisament un 25 de maig, que 8 anys més tard seria celebrat amb tant d’èxit arreu d’Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada