El Descosit, 02.05.2014

Avui Xavier Roig escriu a l’Ara sobre l’esperit liberal, que creu en l’individu, la seva responsabilitat i la seva llibertat, enfront l’estatisme, que pretén que l’estat controli l’activitat humana, servint-se fins i tot de la premsa i la judicatura. I conclou que mentre la societat britànica és de les més liberals del món, com ho demostra amb la seva actitud respecte del referèndum escocès, la nostra és de les menys liberals. Ens han venut que la crisi l’ha provocat una excessiva llibertat financera i una escassa regulació, i hem culpat de tot els “mercats”, sense veure que al darrere s’amaguen uns oligopolis arrambats al poder que no han fet bé la seva feina.

Tanmateix, un estudi recent de l’OCDE adverteix que els darrers vint anys la desigualtat ha augmentat molt en països con el Regne Unit i els Estats Units. Avui llegim a l’editorial de La Vanguardia una breu ressenya del nou llibre de Michael Sandel titulat Lo que el dinero no puede comprar, que evidencia que pagant es pot aconseguir tot, des d’una cel·la més còmoda a la presó a conillets d’indies humans. L’única forma de revertir aquesta tendència és potenciar una nova ètica. També cal independència judicial, i no la pressió que viuen, per exemple, els jutges catalans arran del 9-N, com llegim a la portada de l’Ara.

I, finalment, també cal que els mitjans de comunicació puguin i vulguin exercir lliurement la seva professió. En parla Julia Otero a El Periódico, que admet que els periodistes fa temps que assistim com bens silenciosos a un maltractament del poder, quan un càrrec públic decideix a qui concedeix una entrevista i a qui no. Considera que si un individu no vol ser interrogat en públic sobre la seva feina i la seva gestió, deixi d’exercir el càrrec públic, retribuït pels contribuents, als quals, a més, diu representar. I demana que, en la nova campanya electoral, encara que no es deixin, els hem de fer en veu alta totes les preguntes i deixar-los retratats.

Finalment, a propòsit de l’1 de maig, llegim a l’editorial d’El Punt Avui que les xifres d'aturats publicades el dia abans ens fan veure que el dret al treball ha deixat de ser una prioritat en les agendes polítiques i que cal recuperar aquesta sensibilitat social si volem construir un país millor.