Llegim a l’editorial de La Vanguardia que, segons el Banc Mundial (BM), la Xina és a punt de superar els Estats Units com a primera potència econòmica, i adverteix que assolirà el lideratge global, havent prescindit de la democràcia com a terreny de joc. Mentrestant, Portugal ha posat fi al rescat europeu, però ara afronta un futur fràgil, que només pot afermar amb una estratègia de creixement liderada per Alemanya i el BCE.
Pel que fa a Espanya, l’editorial d’El País recela del Pla d’estabilitat fiscal que proposa el Govern perquè l’economia necessita una reforma tributària profunda, i no rebaixes oportunistes d’impostos.
En política internacional, el director del Centre per a l’Orient Mitjà de la London School of Economics escriu a La Vanguardia que la decisió del president sirià Al-Assad de presentar-se a les eleccions del juny, que guanyarà, no tan sols prolongarà la guerra durant anys sinó que intensificarà la implicació estrangera en un país esquinçat pel conflicte.
A propòsit del cas Jerry Adams, Carles Ribera observa a El Punt Avui que, contra la violència extrema i la intolerància sectària d’alguns processos independentistes, Catalunya aporta al món esperit democràtic i, per més que algun polític irresponsable s'entesti a sembrar llavors de confrontació, el nostre model no es basa en la força sinó en la solidesa.
Precisament sobre el procés sobiranista, David Miró comenta a l’Ara els recels de Raimon davant la independència i diu que són la demostració pràctica que el projecte d’un estat català no és culturalment identitari sinó purament polític i cívic. En expressar els seus dubtes, Raimon posa les bases per a un debat serè i constructiu sobre la independència, que no s’ha fet encara per culpa la negativa de l’Estat a la consulta.
En aquest sentit, Joan Barril escriu a El Periódico que “A l'independentisme li sobra sentiment i li falta pensament.” I afegeix que “Si la nostra voluntat emancipadora es basa en l'exaltació de la democràcia de la gent... invitem a pensar en el futur fins i tot aquells que, per endavant, ens semblen adversaris quan en realitat només esperen que algú els ofereixi un lloc a la taula.”
Finalment, davant la creixent desigualtat i exclusió de molts del mercat laboral, Miró i Ardèvol reclama a La Vanguardia més responsabilització de la societat civil, fiscalitat progressiva sobre la riquesa, i esforç massiu per millorar el capital humà dels joves
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada