“Davant les properes eleccions europees, els catalans, com el conjunt dels europeus, hem de mobilitzar-nos activament per impedir el segrest d'Europa tant per part de buròcrates economicistes com dels neopopulistes disfressats de bones intencions, igualment insensibles al patiment de la gent o a la deslegitimació de les institucions.” Aquest és el consell que ens prescriu a El Periódico el conseller Santi Vila, un polític atípic que al seu darrer llibre escriu que els polítics haurien d’aspirar a ser “com els dentistes, uns homes discrets i eficaços que fan la seva feina sense fer soroll”, com recorda Narcís-Jordi Aragó a El Punt Avui.
El cert, però, és que ben poques passions desperta la campanya electoral. Joan Ramon Armadàs reconeix a El Singular Digital que els mítings no serveixen per a res i que els blocs electorals són una estúpida imposició dels partits. A més, el Parlament europeu que elegim no té ni tan sols poder legislatiu. Tot plegat fa presagiar una alta abstenció i un augment de l’euroescepticisme aquest diumenge.
Només a Catalunya hi ha una certa batalla i es viu, segons escriu Jordi Barbeta a La Vanguardia, la gran paradoxa d'aquestes eleccions, en què ERC aspira a superar CiU, fet que coincideix amb la prioritat del Govern espanyol: que un nou retrocés electoral de CiU debiliti políticament Artur Mas.
Sigui com sigui, aquest cop, el motiu de molts catalans per anar a votar serà mirar d’aprofitar una oportunitat única d’apropar el focus europeu a Catalunya, com escriu Montserrat Nebreda a Nació Digital.
Mentrestant, a Nigèria continua el segrest de 276 estudiants a càrrec de Boko Haram, filial d’Al-Qaida. Tanmateix, la notícia ha caigut de la portada de molts diaris. Per això, Joana Bonet escriu a La Vanguardia que la pressió mediàtica no s’ha de relaxar i cal refermar el compromís de retornar-los la llibertat i que les noies tornin a l’escola.
Finalment, amb relació al conflicte d’Ucraïna, l’economista Serguei Guriev escriu que Putin "ha perdut contacte amb la realitat" i avança que les sancions occidentals, més l’increment de la despesa militar i econòmica per sostenir el nou statu quo de Crimea, provocaran un creixement negatiu del PIB i afebliran el ruble, cosa que elevarà els preus dels béns de consum importats, de manera que tots els russos en patiran els efectes. El dubte és si això servirà o no per fer que Putin torni a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada