Tots els indicis apunten que el Govern central es planteja la possibilitat d'ajornar novament la reforma del sistema de finançament autonòmic, cosa incomprensible, davant la proximitat de les eleccions autonòmiques i generals l’any 2015. Ho llegim a l’editorial de La Vanguardia, que recorda que ajornar qüestions com aquesta pot acabar complicant encara més el problema.
Tanmateix, la qüestió política que avui enfronta Catalunya i Espanya difícilment es podrà arreglar amb un nou finançament, o amb ajustos epidèrmics a la Constitució, de caràcter federalitzant, perquè el problema de fons radica en la sobirania, escriu José Antonio Pérez Tapias a El Periódico, que considera imprescindible revisar la noció mateixa de sobirania i afegeix que el reconeixement de sobirania d’un nou pacte constituent a Espanya ha de començar per reconèixer el dret a decidir en una consulta.
En aquest sentit, Salvador Cardús es mostra contundent a l’Ara en contra d’un presumpte sentiment independentista abassegador i uniformitzador i afirma que, si alguna gràcia té el nostre procés sobiranista, és que suma voluntats sense passar necessàriament per l’independentisme militant. I que, com que és democràtic, defuig les unanimitats i respecta els escèptics.
En clau de política espanyola, encara cuegen les declaracions de Felipe González en què es mostrava partidari d’un gran pacte PP-PSOE. Això, segons escriu Xavi Xirgu a El Punt Avui, no hauria d’estranyar ningú, perquè aquesta “gran coalició” ja es va evidenciar el dia que el Parlament va demanar al Congrés la delegació de competències per poder fer la consulta. El que sí que ens hauríem de preguntar és per què no van junts per fer front a la taxa d'atur, o al deute de l'Estat de prop d’un bilió d'euros, o per lluitar contra l'atur juvenil o, en fi, per acabar amb la corrupció.
A propòsit d’això, després de dos anys de parlar-ne, sembla que tot just s’han posat d’acord sobre quan ha de presentar la dimissió un polític corrupte: en començar el judici oral. Ara bé, tenint en compte que la justícia va a la lentitud que va i que ja hi ha excepcions a aquest acord, tot plegat sembla un broma, en opinió de Fernando Ónega a La Vanguardia.
Finalment, pel que fa als comicis europeus, Marc Gafarot escriu a El Singular Digital destaca que a Catalunya no hi ha cap partit antieuropeu i que les forces més votades seran probablement les de vocació més europeista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada