Juanjo Navarro Arisa escriu a El Punt Avui que el conflicte d’Ucraïna, a diferència del de Txetxènia, ha mostrat un exèrcit rus ben ensinistrat i comunicat, que ha envaït Crimea sense disparar un sol tret. El secret de l’èxit s’explica per l’enorme esforç econòmic de Putin per modernitzar les seves armes. I aquesta no és una bona notícia per començar.
Ara que vénen eleccions europees, José Antich escriu que l'Europa dels ciutadans no existeix, perquè se n’han apoderat alguns polítics, amb poca democràcia i molta burocràcia. A Espanya, a més, es manté la circumscripció única que van decidir l’any 1987 el PSOE de Guerra i l’AP de Fraga. Tanmateix, malgrat el poc atractiu d’aquests comicis per als catalans, s’hi dirimirà qui lidera el bloc nacionalista a Catalunya i si es consolida el vot sobiranista, cosa que donaria ales a la consulta del 9-N i obligaria Rajoy a negociar, segons llegim a La Vanguardia.
A l’Ara, Vicenç Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau de l’UAB, escriu sobre el flamant Premi Catalunya i diu que Desmond Tutu és un reconciliador que transmet serenor, pau i resistència.
A El Periódico, Miquel Sàmper, president del Consell de l’Advocacia Catalana, escriu sobre les taxes judicials i diu que a Catalunya el peatge és dobles, perquè a més de les estatals hi ha les catalanes. Ara bé, mentre les estatals poden oscil·lar entre els 800 i els 10.000 euros i són requisit per a l’admissió de la demanda, les catalanes van dels 60 a 120 euros i no impedeixen l'accés a la justícia.
A propòsit del sobrecost de les obres de l’AVE, Francesc M. Álvaro comenta a La Vanguardia la justificació del portaveu d'Adif en el sentit que el govern espanyol de llavors "tenia pressa per enllestir i complir els terminis". La realitat, però, es que el sofert contribuent suporta diàriament el lent servei de Rodalies i veu com amb els seus diners es construeix un corredor mediterrani d’ampli espanyol. No és malversació de fons públics, això? I el més curiós del cas, senyors Navarro i Fernandez Diaz, és que ni això genera crispació.
Acabem parlant dels nous nòmades. Segons escriu Juan Villoro a El Periódico, són tots els joves que es desplacen al ritme de la música a l'iPod i que, com els antics nòmades, usen les cançons per orientar-se i associen la música amb els llocs on l'han escoltat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada