El que està passant a l'Europa oriental és la vulneració del dret internacional, però potser els Estats Units i Europa no havien d'haver estès els límits de l'OTAN fins aquells territoris que els russos encara consideren propis. Aquest error polític, segons escriu Lluís Foix a La Vanguardia, podria desencadenar un greu conflicte mundial.
Mentrestant, a Nigèria, la guerrilla islamista radical Boko Haram ha segrestat 223 noies de 16 a 18 anys en una escola per vendre-les com a esclaves. De moment, només han reccionat a aquest ultratge els Estats Units i el Regne Unit, que ja han ofert la seva ajuda al govern de Goodlook Jonathan.
I, canviant de continent, a l’Amèrica Llatina també es segresten les llibertats ciutadanes, mentre es parla de llibertat. Ho escriu Pilar Rahola, a propòsit del populisme bolivarià, que el practica no només Maduro a Veneçuela, sinó també Correa a l’Equador, encara d’una forma més soft.
Tornant a casa nostra, Ferran Saez parla a l’Ara del racisme que es viu en els espectacles de masses i diu que és un delicte que cal castigar amb severitat, si no volem acabar repetint les errades del segle xx, quan el nazisme en va mostrar la cara més sinistra.
I a propòsit del procés català, Joan J. Queralt escriu a El Periódico que recórrer a l'article 155 de la Constitució per aplacar el desfiament català no solucionaria ni jurídicament ni políticament el contenciós polític entre Catalunya i Espanya.
Mentrestant, va prenent forma l'Agència Tributària Catalana; per consolidar-la, però, no n'hi ha prou amb voluntat política oficial, sinó que també cal un compromís ciutadà que porti els contribuents a facilitar-hi les seves dades, com llegim a l’editorial d’El Punt Avui.
Finalment, no podem deixar de referir-nos a l'editorial d’ahir del Financial Times, que, sota la premissa que «el desig d'independència dels catalans no és un capritx polític passatger», emplaçava Rajoy a no «amagar-se rere la Constitució» per defugir el problema. Com escriu avui Enric Hernández a El Periódico, el rotatiu britànic l’insta a afrontar la qüestió i proposa una «tercera via» basada en el pacte fiscal i en la reforma de la Constitució. Segons l’editorial de La Vanguardia, aquesta és una apel·lació al pragmantisme, que haurien d’escoltar tant a la Moncloa com a la Generalitat.
Per tot això, avui Sanuy pronostica a El Singular Digital que “Ha sonat l’hora de resituar Catalunya.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada