Davant dels processos català i escocès, la diplomàcia nord-americana viu en una contradicció, que Xavier Vilà exposa a Nació Digital en els termes següents: com defensar el dret dels pobles a decidir el seu futur tot mantenint l’obligació de garantir la unitat territorials dels països.
També l’OTAN viu des de 1992 una gran desorientació estratègica i es debat entre adaptar-se a un món complex i fragmentat, o jubilar-se, ara que fa 65 anys, com planteja Pere Vilanova a El Periódico.
I el tercer monstre desorientat és la Unió Europea, que amb les eleccions de diumenge té una última oportunitat de regenerar-se. Segons escriu José Antich a La Vanguardia, és urgent restaurar l’Europa dels ideals, que al segle passat va combatre els totalitarismes.
Ahir, però, van passar altres coses que són objecte de comentari a la premsa.
La Cambra de Comerç de Barcelona va anunciar que la inversió estrangera a la indústria catalana ha crescut el 13% el darrer any i que el volum de capital que ha arribat a Catalunya representa el 52% del total espanyol. Així doncs, creix l’atractiu del nostre país, com llegim a l’editorial d’El Punt Avui, i queda clar que el procés sobiranista no espanta l'arribada de capital estranger. La recuperació, doncs, és un fet, com certifica Josep Oliver a La Vanguardia.
També ahir vam poder veure el vídeo en què el cotxe de Montoro escapa dels atacs d’un grup antisistema amb banderes anarquistes, a Vilanova. De les imatges dels fets, es dedueixen dues coses: és fals que l’acció hagi estat provocada per la crispació del procés sobiranista i és cert que els serveis d’escorta del ministre van fer cas omís de les recomanacions dels Mossos i va fugir per un carrer sense sortida, cosa que va provocar una situació de seguretat molt perillosa, segons explica avui l’editorial d’El Singular Digital.
I, finalment, també ahir celebraven els 10 anys de casats el príncep Felip i la Letízia. En ocasió de l’efemèride, el diari Diez Minutos va decidir publicar una entrevista imaginària amb la princesa, davant la impossibilitat d’entrevistar-la. Inaugurava així un nou gènere periodístic, que Empar Moliner proposa a l’Ara de fer extensiu als platós. Que un convidat no et vol venir al programa? Cap problema, que hi vingui un actor disfressat de rei d’Espanya, de Corinna o d’infanta Helena i li fas aprendre un guió, basat en testimonis contrastats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada